Introducció: El restrenyiment és un símptoma comú entre la població geriàtrica que viu en centres de llarga estada. La modificació de mesures higiènic-dietètiques és el tractament de primera línia, però alguns casos requereixen la prescripció de tractament farmacològic; és fonamental adaptar aquest tractament als diferents usuaris seguint les recomanacions de la literatura. Objectiu: L’objectiu d’aquesta revisió és analitzar la prevalença del restrenyiment i l’ús de laxants entre la població geriàtrica que viu en centres residencials o de llarga estada, i alhora examinar si els laxants administrats coincideixen amb les recomanacions de la literatura. Metodologia: Es va realitzar una revisió sistematitzada de la literatura utilitzant les bases de dades PubMed, Scopus i CINAHL, i es va incloure literatura gris obtinguda a través de la cerca manual. Es van incloure articles en espanyol i en anglès, publicats entre els anys 2012 i 2022, amb una mostra d’edat igual o superior als 65 anys que visqués en centres residencials o de llarga estada. Resultats: Es van incloure sis estudis i una guia de pràctica clínica en geriatria. Els estudis van mostrar una elevada prevalença de restrenyiment i d’administració de laxants entre els residents, altament influenciada per la presència de determinats factors de risc. Conclusions: La prevalença del restrenyiment i de la prescripció de laxants entre la població geriàtrica que viu en centres residencials o de llarga estada és elevada. Tenint en compte les diferències entre les mostres dels estudis i les variables escollides, cal realitzar futures investigacions que comparin l’eficàcia de les mesures farmacològiques i no farmacològiques en el tractament del restrenyiment; entre les opcions farmacològiques, cal determinar quin és l’agent més eficaç en el tractament d’aquest símptoma.