García Expósito, Judith. (2022) . La flebitis secundaria a catéter venoso periférico: manejo y tratamiento basados en la evidencia. Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/674568.

Objectius: 1) identificar i analitzar els tractaments tòpics aplicats a la flebitis secundària a catèter venosos perifèric en els pacients hospitalitzats; 2) avaluar sistemàticament l'efectivitat dels diferents tractaments tòpics davant de la flebitis secundària a catèter venós perifèric en pacients hospitalitzats; 3) traduir, adaptar i validar un instrument d'avaluació del coneixement basat en l'evidència científica en relació amb el maneig dels catèters venosos perifèrics; 4) analitzar els coneixements basats en evidència científica que tenen els estudiants d'infermeria sobre el maneig dels catèters venosos perifèrics; i examinar la percepció d’aprenentatge i les estratègies docents per al seu ensenyament. Metodologia: En primer lloc, es va dur a terme una scoping review sobre els tractaments tòpics aplicats a la flebitis secundària a catèter venós perifèric en pacients hospitalitzats adults, seguint la metodologia d'Arksey i O’Malley (2005). Per això es van seleccionar 22 articles (8 assajos clínics aleatoritzats, 12 quasi experimentals i 2 pre-experimental). A continuació, es va optar per fer una meta-anàlisi per poder avaluar sistemàticament l'efectivitat dels productes. Es van seleccionar 12 articles. Posteriorment, per esbrinar els coneixements que es tenien sobre el maneig del catèter venós perifèric basats en l'evidència científica, es va planificar un estudi transversal per tal de traduir, adaptar i validar un instrument d'avaluació del coneixement per això es va seguir el model de la OMS. I finalment, es va fer un estudi de mètode mixt concurrent multicèntric per analitzar els coneixements que tenen els estudiants d'infermeria sobre el maneig del catèter venós perifèric i l'aprenentatge vinculat. Els participants van ser 675 estudiants d'infermeria de 3 centres universitaris de 2n, 3r i 4t curs. Resultats: Els tractaments tòpics es van classificar en mesures físiques i tractaments fitoterapèutics i farmacològics. Les mesures físiques són fàcils de fer servir, però la seva efectivitat és limitada. Els fitoterapèutics tenen com a principal limitació l'ús i la comercialització en la cultura oriental, si bé la combinació d'Ichthammol amb glicerina va presentar la millor mitjana pre-test al post-test per a la reducció del grau de flebitis (DM+: 2.63; IC del 95% : 1.03 a 4.23), i l'oli de sèsam va ser el que va obtenir una reducció del dolor més pronunciada (DM+ = 5.83; IC del 95%: 4.43 a 7.24). Pel que fa als productes farmacològics, destaca el sulfat de magnesi amb i sense glicerina, i també els heparinoides (DM+ = 2.15; IC del 95%: 1.00 a 3.29). Quant a l'anàlisi de coneixements per al maneig del catèter venós perifèric, l'instrument validat a l'espanyol va obtenir unes bones propietats psicomètriques, essent, doncs, un instrument vàlid i fiable. El coeficient de consistència interna alfa de Cronbach va ser 0,703 i el coeficient de correlació intraclasse de 0,91. Finalment, els estudiants d'infermeria van obtenir una puntuació mitjana de coneixements de 7,27 (DE = 2,64) sobre 15, aconseguint unes qualificacions més altes aquells que tenien experiència professional prèvia a l'àmbit i estaven en el seu darrer any. D'altra banda, es va identificar la necessitat aplicar metodologies docents més actives i vivencials que permetin desenvolupar la reflexió. Conclusions: És imprescindible qüestionar-se l’evidència actual disponible sobre aquesta temàtica. Són necessaris més estudis en el context mundial sobre el maneig i el tractament de la flebitis secundària a catèter venós perifèric, ja que les dades són insuficients per extreure'n conclusions vàlides. Els resultats entre la scoping review i la meta-anàlisi són en alguns aspectes divergents. Així mateix, són de gran importància les possibles repercussions per a la pràctica clínica i la cura dels pacients. D'altra banda, per a la millora dels coneixements basats en l'evidència cal establir canvis en el procés de formació com incorporar metodologies com la simulació i la formació en línia. Cal desenvolupar programes que afavoreixin l'alineació de l'acadèmia amb la pràctica clínica.