Rillo Albert, Aaron. (2022) . Modelo GIAM: transformar conflictos en relaciones de bienestar socioemocional en Educación Física. Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/674269.

El professor d'Educació Física necessita nous procediments, recursos i criteris per fer front a dos dels grans reptes educatius del segle XXI: millorar la convivència escolar i optimitzar el benestar socioemocional de l'alumnat. En aquest context, el joc tradicional presenta un escenari relacional idoni per educar les relacions interpersonals i aprendre a viure amb els altres de manera pacífica. Objectius. Els articles d'aquesta tesi han estudiat l'efecte d'una experiència pedagògica (basada en el model GIAM) orientada a la transformació de conflictes motors (CfM) de noies i nois d'educació secundària obligatòria (ESO), mitjançant la pràctica de jocs tradicionals de cooperació-oposició competitius (JTCOPC), sobre l'orientació del clima motivacional (cap a la tasca o l'ego), sobre el tipus d'experiència emocional (emocions positives i/o negatives) i sobre els CfM (presència o absència) i les seves característiques (intensitat, actitud i intervenció). Metodologia. En aquest estudi de mètodes mixtes van participar 330 alumnes de 3r i 4t curs d'ESO (M = 14.88; DT = 0.65; rang d’edat = 14 a 16 anys; 172 noies, 52.1 %; y 158 nois, 47.9 %). Tots van intervenir en una experiència de set sessions mitjançant la pràctica de JTCOPC i atenent les característiques del model GIAM. Es va utilitzar el qüestionari ‘Clima Motivacional de los Iguales en el Deporte’ (PeerMCYSQ) per estudiar l'orientació del clima motivacional percebut cap a la tasca o l'ego; l'escala Games and Emotions Scale II (GES-II) per determinar la vivència emocional; es va validar y utilitzar el Motor Conflict Questionnaire (MCQ) per examinar el procés del CfM; també es va emprar el diari de camp i la gravadora de veu per a la recollida de dades ‘in situ’. Es va utilitzar el programa SPSS V.23 i V.24 per a l'anàlisi de dades quantitatives: estadística descriptiva de tots els articles, models lineals generals de mesures repetides (ANOVA MR) (articles 1, 2 i 3) i arbres de classificació (CHAID ) (article 4). Es va realitzar una anàlisi de contingut per tractar les dades qualitatives mitjançant el programa ATLAS.ti V.7. Conclusions. Es confirma la necessitat d’entendre la dimensió relacional i emocional com dues realitats inherents d’un mateix fenomen: el conflicte motor. El model GIAM ofereix pautes d’intervenció al professorat per educar les relacions interpersonals conflictives a través de la transformació de CfM.