Solsona Puig, Jordi. (2021) . Contextos educatius plurilingües a Califòrnia i Catalunya: una anàlisi de polítiques educatives, pràctiques pedagògiques, formació de mestres i equitat en programes bilingües. Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/674164.

Estimacions recents afirmen que dues terceres parts dels infants del món es desenvolupen en comunitats on conviuen almenys dues llengües. Contràriament, la major part dels sistemes educatius nacionals són primordialment monolingües, imbuïts per una cultura i llengua dominants, que limiten l’equitat educativa de les minories. Així mateix, existeix un sòlid consens en la literatura al voltant de l’educació bilingüe afirmant que els programes d’enriquiment són beneficiosos per a tots els alumnes, independentment del context en què es produeixin. L’objectiu general d’aquesta tesi per compendi d’articles és analitzar els contextos educatius plurilingües de Califòrnia i Catalunya des de diferents perspectives. L’anàlisi comença amb un manuscrit que compara les polítiques educatives en relació amb el bilingüisme en els darrers cinquanta anys en aquests dos contextos altament diversos. Veritables laboratoris vius, són la plataforma adequada per extreure’n similituds, diferències i recomanacions per al present i el futur de l’educació bilingüe. Els següents tres articles compendiats aprofundeixen el principal focus d’estudi d’aquesta tesi: les pràctiques educatives dels programes d’immersió dual a Califòrnia i les repercussions en la formació de mestres. Concretament, l’anàlisi de les pràctiques educatives comença amb una exploració de la creació de continguts i materials dins d’aquesta la metodologia d’enriquiment, coneguda també com a aprenentatge integrat de contingut i llengües estrangeres (AICLE). Els resultats de l’anàlisi mostren la necessitat d’una coordinació i retroalimentació constant entre els mestres implicats en la instrucció, per la qual cosa es presenta un model teòric de col·laboració docent basat en la planificació conjunta, pràctiques pedagògiques compartides, avaluació exhaustiva i una retroalimentació interdisciplinària. Una altra pràctica educativa analitzada és la inclusivitat lingüística pel que fa a les diferents varietats i registres dels estudiants de programes d’immersió dual. D’aquest estudi se’n desprèn que una instrucció lingüísticament no inclusiva afecta negativament l’aprenentatge i la formació de la identitat dels parlants de les llengües minoritàries i limita la riquesa de les expressions culturals i lingüístiques necessàries a l’aula plurilingüe. Un tercer conjunt de pràctiques educatives estudiades són les d’instrucció digital en la immersió dual. Aquesta anàlisi mostra les potencialitats de la tecnologia per rebaixar el filtre afectiu de l’alumne, per diversificar i personalitzar l’accés al contingut a distància i als continguts multimèdia en diferents llengües. Tanmateix, es plantegen les limitacions que representa la instrucció virtual plurilingüe pel que fa al paper de les llengües dominants en les plataformes digitals, al diferent accés a la tecnologia a causa de la bretxa digital, a la reducció de l’aprenentatge vicari entre iguals, a l’escassa immediatesa i espontaneïtat dels intercanvis lingüístics mediats per la tecnologia, i a les restriccions en les interaccions socials entre família i escola. Per tal de compensar aquestes limitacions, s’ofereix un model teòric d’instrucció digital basat en l’equitat que abasta cinc dimensions: lingüística, tecnològica, de contingut, social i pedagògica. En tots els casos es pren com a referència una perspectiva equitativa de l’educació, a més de fer-ne extensives les implicacions i recomanacions per a la formació de mestres bilingües.