Les cabanes de volta de les Garrigues adquiriren un ús inesperat durant la Guerra Civil Espanyola: esdevingueren refugis i espais d’una sociabilitat de supervivència. Així, després dels primers bombardeigs l’abril de 1938, els pobles s’anaren buidant de gent que es refugiava a les cabanes del terme a la recerca d’un espai que els permetés passar desapercebuts fins que s’acabés el conflicte. La comunicació vol donar compte d’aquests usos posant èmfasi en el testimoni de les persones que s’hi van refugiar i la vida quotidiana que es va desenvolupar en aquestes construccions de pedra seca fins al final de la guerra. Malgrat la intensitat dels bombardeigs a la comarca (més de 80 entre l’abril de 1938 i el gener de 1939), la integració en el paisatge de les cabanes les feia invisibles per a l’aviació. A més, estarien allunyades dels centres urbans i dels espais de valor logístic com a objectiu de guerra per la seva dispersió en els termes. Tot plegat permet evidenciar la importància d’aquestes construccions com a espais susceptibles d’estudi en relació amb el patrimoni històric de la Guerra Civil.