Al món animal la simetria bilateral és freqüent, tot i que per la influencia de factors genètics i ambientals durant el desenvolupament poden aparèixer asimetries entre els dos costats del cos. La simetria bilateral dels organismes es pot estudiar amb l’asimetria fluctuant (AF), l’asimetria direccional (AD) i l’antisimetria (AS). L’AF es considera com una eina per a valorar la inestabilitat del desenvolupament i es relaciona amb la presència d’estrès durant el desenvolupament de l’animal; l’AD és heretada i es pot utilitzar per detectar diferències funcionals i genètiques entre els dos costats; l’AS, essent la menys freqüent, permet estudiar la distribució bimodal de la direcció de l’asimetria dels individus d’una població. En aquest estudi s’han utilitzat mètodes propis de la morfometria geomètrica per estudiar i comparar la presència d’AD, AF i AS a les òrbites oculars dels gèneres de l’ordre dels primats Gorilla (Gorilla gorilla) i Mandrillus (Mandrillus leucophaeus i Mandrillus sphinx). L’anàlisi s’ha dut a terme amb una mostra de 10 cranis ben conservats de cada gènere, procedents d’animals en captivitat, els quals s’han fotografiat i tractat digitalment per fer-ne el seu anàlisi morfomètric geomètric. Amb l’anàlisi s’han detectat nivells d’AF estadísticament significatius en ambdós gèneres, essent major en Gorilla. Aquest fet es pot relacionar amb l’estrès de la captivitat i una major influència d’aquest en primats hominoides que cercopitecins. D’altra banda, només Mandrillus ha presentat nivells significatius d’AD, la qual, a més, s’ha detectat lateralitzada cap a l’esquerra, que pot ser deguda a una lateralització masticatòria, ja que en comparació a Gorilla, les mandíbules són més llargues i requereixen una musculatura i uns punts d’ancoratge d’aquesta més potents. Finalment, no s’han detectat nivells significatius d’AS a cap gènere. Aquest resultat no ha estat inesperat, ja que aquesta és una asimetria infreqüent al món animal i no s’esperava detectar-ne a les òrbites dels gèneres estudiats.