Universitat de Lleida
    • English
    • català
    • español
  • català 
    • English
    • català
    • español
  • Inicia la sessió
Repositori Obert UdL
Visualitza l'element 
  •   Inici
  • Recerca
  • Tesis Doctorals
  • Visualitza l'element
  •   Inici
  • Recerca
  • Tesis Doctorals
  • Visualitza l'element
JavaScript is disabled for your browser. Some features of this site may not work without it.

La música en la tragèdia grega Definició i context d’ús dels papirs musicals tràgics

Thumbnail
Accediu als documents
Data de publicació
2021-11-25
Autor/a
Panosa Domingo, M. Isabel
Altres autors/es
Clua Serena, Josep Antoni
Universitat de Lleida. Departament de Filologia Clàssica, Francesa i Hispànica
Citació recomanada
Panosa Domingo, M. Isabel. (2021) . La música en la tragèdia grega Definició i context d’ús dels papirs musicals tràgics. Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/673709.
Impacte


Logo de Web of Science    citacions a Web of Science

Logo d'Scopus    citacions a Scopus

Logo de Google Acadèmic  Google Acadèmic
Compartir
Exportar a Mendeley
Metadades
Mostra el registre d'unitat complet
La tesi presenta l’anàlisi d’un total de vint fragments identificats com a passatges de tragèdia que van acompanyats de notació musical grega antiga. Es tracta d’un estudi detallat i alhora de conjunt dels exemples coneguts de peces musicals relacionades intrínsecament amb la tragèdia grega. Tots els passatges, excepte un, es troben escrits en suport papiraci. L’única excepció és una citació i comentari d’un fragment de l’"Orestes" d’Eurípides que Dionís d’Halicarnàs va incloure en la seva obra "De compositione verborum". Els aspectes examinats dels documents del catàleg són, fonamentalment: les característiques del suport, els trets paleogràfics i els colomètrics, la part argumental del text, la seva mètrica i les característiques musicals. Tant la lletra com el sistema de notació musical dels exemplars estudiats són grecs, però la seva creació i ús abasten una franja temporal àmplia que s’inicia poc abans de mitjan segle III aC i arriba fins al canvi dels segles II-III dC. Per tant, ens demostren una pràctica musical vinculada a les arts escèniques que es va desenvolupar com a mínim des del període hel·lenístic i es va prolongar ‒no sense canvis i adaptacions‒ fins ben entrada l’època romana imperial. El rerefons ‒el qual es reflecteix en les preguntes de recerca i en la hipòtesi de treball‒ és la discussió sobre les claus que giren entorn de la qüestió de la presència de la música en la tragèdia, el seu abast i la mesura en què estava escrita. Es proposen possibles respostes a aquestes qüestions sobre la base de les fonts analitzades i de l’argumentació construïda a partir d’altres evidències i raonaments existents sobre el tema.
URI
http://hdl.handle.net/10459.1/73244
Projectes de recerca europeus
Col·leccions
  • Tesis Doctorals [1257]

Contacteu amb nosaltres | Envia comentaris | Avís legal
© 2022 BiD. Universitat de Lleida
Metadades subjectes a 
 

 

Explora

Tot el repositoriComunitats i col·leccionsPer data d'edicióAutorsTítolsMatèriesAquesta col·leccióPer data d'edicióAutorsTítolsMatèries

Estadístiques

Veure estadístiques d'ús

D'interès

Política institucional d'accés obertDiposita les teves publicacionsDiposita dades de recercaSuport a la recerca

Contacteu amb nosaltres | Envia comentaris | Avís legal
© 2022 BiD. Universitat de Lleida
Metadades subjectes a