L’objectiu d’aquest treball és analitzar la capacitat explicativa de la Morfologia Natural per tal d’evidenciar les dades recollides en un estudi empíric sobre la concordança nominal de gènere i nombre en espanyol per part de sinoparlants de tres grups d’edat (nens, adolescents i adults) de nivell A1 que reben instrucció formal a l’Instituto Cervantes de Pequín. L’espanyol i el xinès mandarí són llengües amb una gran distància lingüística, de manera que la morfologia flexiva de l’espanyol comporta una considerable dificultat per a aquests alumnes. Els resultats presentats indiquen que els errors de gènere són molt més freqüents que els de nombre i es justifiquen per principis universals (iconicitat, biunivocitat i transparència), i un patró de desenvolupament en tres etapes successives: premorfològica, protomorfològica i morfològica modularitzada.