L’objectiu principal d’aquest article és descriure els mecanismes simbòlics que les autoritats polítiques i sanitàries van establir durant els primers mesos de pandèmia. Sota aquest propòsit, s’intentaran desxifrar els discursos que s’amaguen rere l’abordatge que les autoritats sanitàries i polítiques han fet d’aquesta crisi i quina ideologia s’esbossa rere les mesures aparentment neutres del desconfinament. A grans trets, el text apunta que bolcar la responsabilitat gairebé de forma exclusiva en la població oblida la competència que les institucions tenen sobre el sistema sanitari públic i, per tant, allibera tant la Generalitat com l’Estat espanyol de les seves responsabilitats.