Aquest article vol aportar i sistematitzar informacions referides a la forma occitana ièrla (que és un resultat fonèticament interessant del llatí INSULA i que s’utilitza per designar terrenys d’al·luvió o, en tot cas, situats al costat de l’aigua), i també a d’altres descendents del llatí INSULA, amb aplicacions toponímiques similars en el domini occità, i especialment en la zona oriental del Pirineu gascó −sobretot a la Vall d’Aran i al Comenge. El treball considera també els fets fonètics que donen compte de l’especial fesomia d’aquest vocable occità, en relació amb les petites variacions articulatòries locals que es produeixen a la Vall d’Aran i els pobles immediats del departament de l’Alta Garona.