INSULA > occitan ièrla. Un mot corrent ena toponimia dera nauta arribèra de Garona

Visualitza/ Obre
Data de publicació
2017-12-27Citació recomanada
Carrera Baiget, Aitor;
.
(2017)
.
INSULA > occitan ièrla. Un mot corrent ena toponimia dera nauta arribèra de Garona.
Onomàstica. Anuari de la Societat d'Onomàstica, 2017, num. 3, p. 11-28.
http://hdl.handle.net/10459.1/72612.
Metadades
Mostra el registre d'unitat completResum
Aquest article vol aportar i sistematitzar informacions referides a la forma occitana ièrla (que és un resultat fonèticament interessant del llatí INSULA i que s’utilitza per designar terrenys d’al·luvió o, en tot cas, situats al costat de l’aigua), i també a d’altres descendents del llatí INSULA, amb aplicacions toponímiques similars en el domini occità, i especialment en la zona oriental del Pirineu gascó −sobretot a la Vall d’Aran i al Comenge. El treball considera també els fets fonètics que donen compte de l’especial fesomia d’aquest vocable occità, en relació amb les petites variacions articulatòries locals que es produeixen a la Vall d’Aran i els pobles immediats del departament de l’Alta Garona.