En aquest estudi podem diferenciar una primera part destinada a plantejar la necessitat de fes estudis del paisatge històric per tal de poder gestionar més bé el territori, d'una segona part on hi ha vuit casos concrets on l'estudi del territori d'acord am la metodologia de la història del paisatge ens perment d'entrendre'n molt més bé la història. En la primera part es planteja què s'ha d'estudiar i com poden èsser aquests estudis. Es comenten altres estudis semblants que s'han dut a terme aquests darrers anys a Anglaterra o en altres països europeus. En la segona part se subratlla la importància de l'anàlisi del poblament, de les vies, dels límits i de les sèquies, com a elements fonamentals a l'hora d'entendre l'evolució dels paisatges i de les societats que els van crear. Els casos estudiats són Ultramort (el Baix Empordà), Montclar (el Berguedà), Alpicat (el Segrià), Solsona ( el Solsonès), El Vallès Oriental, Marcovau (la Noguera), el Sallent de Santa Pau (la Garrotxa) i les sèquies del Segrià. Aquests exemples permenten d'aproximar-nos a pobles emmurallats, a pobles de sagrera, a pobles castrals i a vilanoves. A més, ens permenten de valorar la importància d'un estudi acurat de la xarxa de vies i de límits amb vista a un coneixement de la història de cada contrada. És així perquè les parcel·les, les vies, els límits o les sèquies també són documents històrics, que cal preservar.