Prevention of deoxynivalenol toxicity in broiler chickens by means of detoxifying agents
Issue date
2021-05-20Author
Riahi, Insaf
Other authors
Pérez-Vendrell, Anna Maria
Marquis, Virginie
Universitat de Lleida. Departament de Tecnologia d'Aliments
Suggested citation
Riahi, Insaf.
(2021)
.
Prevention of deoxynivalenol toxicity in broiler chickens by means of detoxifying agents.
Universitat de Lleida.
http://hdl.handle.net/10803/672913.
Metadata
Show full item recordLes micotoxines es consideren un problema de salut pública molt important a causa dels seus efectes adversos en animals i humans. El deoxinivalenol (DON) és la micotoxina més freqüent en els cereals a tot el món. La contaminació per DON provoca grans pèrdues econòmiques a la indústria avícola degut a les seves dietes a base de cereals. El mètode més utilitzat per a contrarestar l'impacte negatiu de les micotoxines en els animals és l'addició d'agents detoxificants de micotoxines als pinsos. Aquests additius per a pinsos, els anomenats adsorbents o modificadors de micotoxines, adsorbeixen o biotransformen les micotoxines en el tracte gastrointestinal, respectivament. Aquests agents detoxificants han de provar-se en funció de la seva capacitat per unir-se o modificar micotoxines in vivo. De moment, no es disposa de models in vivo fiables en pollastres per a avaluar l'eficàcia dels detoxificants de micotoxines basats en biomarcadors específics.
L'objectiu d'aquesta tesi va ser, en primer lloc, desenvolupar un model in vivo, i després, investigar l'eficàcia dels agents detoxificants, basats en indicadors específics i no específics, en pollastres d'engreix.
La introducció general d'aquesta recerca doctoral comença amb una descripció general de la micotoxina DON. A continuació, s'han reportat biomarcadors específics i inespecífics de toxicitat per DON en pollastres. Finalment, s'ha realitzat una descripció general dels agents adsorbents i biotransformadors davant el DON.
El primer capítol mostra els resultats d'un estudi toxicocinètic de DON en plasma de pollastres d'engreix, realitzat mitjançant bolus oral o injecció intravenosa amb 0.75 o 2.25 mg de DON / kg de pes viu. Aquest estudi toxicocinètic es va realitzar amb l'objectiu d'identificar en quin compartiment biològic era més probable que arribés el DON i especificar en quina forma ho fa (compost inicial o metabòlits). L'anàlisi de plasma per LC-MS / MS va revelar que el DON no es va poder quantificar després de l'aplicació de bolus oral, el que indica la molt baixa biodisponibilitat del DON en pollastres d'engreix. L'avaluació dels paràmetres toxicocinètics després de la injecció intravenosa va revelar la metabolització del DON al DON-3 sulfat, la seva ràpida eliminació i excreció en pollastres d'engreix.
Els capítols 2 i 3 mostren un model in vivo per a estudiar l'efecte d'una dieta contaminada amb DON sobre paràmetres específics i no específics en pollastres d'engreix. Es van alimentar quaranta-cinc pollastres d'engreix mascles d'1 dia (Ross 308) durant 42 dies, distribuidos en 3 grupos experimentales: grupo control (T1),, pinso contaminat amb DON (5 mg/kg pinso) (T2) o pinso contaminat amb DON (15 mg/kg pinso) (T3). Les concentracions plasmàtiques, hepàtiques o en excretes de DON i DON-3 sulfat es van utilitzar com indicadors específics (capítol 3). Els paràmetres inespecífics avaluats van ser: paràmetres productius, pes relatiu d'òrgans, morfologia i histologia de l'intestí prim, perfil bioquímic sèric, comportament en front de la por i color de les potes (capítol 2), hematologia sanguínia, resposta a vacunes comuns, IL-8 plasmàtica, expressió gènica relativa d'IL-6, IL-1β, IFN-γ i IL-10 en jejú, índex d'estrès (proporció d’heteròfils a limfòcits) i corticosterona plasmàtica (capítol 3).
El DON només es va quantificar en les excretes, el que suggereix una baixa biodisponibilitat, una acumulació limitada i una ràpida excreció. El DON-3S es va quantificar en totes les matrius biològiques, el que indica que el DON-3S és el metabòlit més adequat d'exposició al DON en pollastres d'engreix. Amb 5 mg de DON/kg pinso, la creatina quinasa va disminuir i la IL-1β, IL-6 i IFN-γ es van regular positivament. Amb 15 mg de DON/kg pinso, l’índex de transformació alimentària es va alterar negativament i el colesterol en sang i els glòbuls vermells van disminuir. A ambdós nivells assajats van augmentar els pesos relatius del pedrer i del timus, la longitud de l'intestí prim i la IL-8 plasmàtica. No obstant això, es va reduir el pes relatiu de l'intestí prim, el còlon i la borsa de Fabrici, la densitat (pes/longitud) de l'intestí prim, l'hemoglobina i la corticosterona plasmàtica. Es pot concloure que els paràmetres específics i no específics afectats pel pinso contaminat podrien ser adequats per avaluar l'eficàcia dels agents detoxificants de micotoxines en pollastres d'engreix.
El capítol 4 mostra el model d'eficàcia in vivo utilitzat per provar 3 detoxificants de micotoxines (MFA, IMP i MDE) basats en biomarcadors seleccionats en els capítols 2 i 3, així com en altres biomarcadors (DOM-3 sulfat i DOM-1 en excretes, triglicèrids sèrics, expressió relativa d'IL-8 i TNF-α en teixits de jejú i corticosterona en plomes). Es van alimentar 384 pollastres d'engreix mascles (Ross308) d'1 dia d'edat, durant 42 dies, amb dietes formulades com a pinso no contaminat (control), pinso contaminat, control + 0.2% MFA, pinso contaminat + 0.2% MFA, control + 0,0125% IMP, pinso contaminat + 0,0125% IMP, control + 0,15% MDE, o pinso contaminat + 0,15% MDE. El DON va ser la principal micotoxina del pinso contaminat i les concentracions van variar al voltant dels 7 mg/kg pinso. Els biomarcadors estudiats es van avaluar als 10 i 42 dies. Es van detectar DON, DON-3S i DOM-3S a les excretes dels grups amb pinso contaminat. L'addició de MDE a la dieta contaminada va augmentar l'excreció de DON però va disminuir l'excreció de metabòlit DOM-3S. L'addició de MFA a la dieta contaminada va augmentar l'excreció de DON, la qual cosa suggereix que aquest producte és eficaç per a detoxificar aquesta micotoxina. Al dia 10, el DON va perjudicar l'índex de transformació alimentària, i va augmentar els nivells de colesterol i triglicèrids en sèrum. L'efecte sobre l'índex de transformació alimentària es va evitar mitjançant l'addició d'IMP a la dieta contaminada. L'efecte sobre el nivell de colesterol sèric es va revertir mitjançant la suplementació amb MFA o IMP a la dieta contaminada. A més, al dia 10, el DON va reduir els nivells d'hematòcrit, hemoglobina, glòbuls vermells i monòcits. L'addició d'IMP a la dieta contaminada va contrarestar l'efecte observat sobre els nivells d'hematòcrit i monòcits en sang. Als 42 dies, el DON va millorar l'índex de transformació alimentària, va reduir el pes relatiu del fetge i el nivell de limfòcits en sang. Als 42 dies, a més, el DON va augmentar els recomptes de glòbuls blancs, l'índex d'estrès (proporció d’heteròfils a limfòcits) i corticosterona en plomes. L'efecte sobre l'índex d'estrès va ser contrarestat per l'addició de MFA a la dieta contaminada.
Es pot concloure que els paràmetres específics seleccionats són adequats per a avaluar l'eficàcia dels agents detoxificants de DON en pollastres d'engreix, i que el producte MFA va contrarestar parcialment els efectes negatius de DON.
European research projects
Collections
- Tesis Doctorals [1313]