Torres Cabestany, Pascual. (2021) . Cell Stress and RNA Splicing in Amyotrophic Lateral Sclerosis: Novel Opportunities for Therapeutic Development. Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/671440.

L'ELA és una malaltia neurodegenerativa multifactorial. Atès que actualment és una malaltia incurable sense una causa coneguda, els esforços per descobrir noves dianes terapèutiques estan ben justificats. L'evidència disponible indica que la fisiopatologia de l'ELA pot estar composta parcialment d'interaccions entre alteracions de lípids, estrès oxidatiu, deslocalització de TDP-43 i metabolisme de l'ARN. Per explorar l'impacte de la deslocalització de TDP-43, quantifiquem per primera vegada l’splicing críptic derivat de la disfunció de TDP-43 en teixit humà, models cel·lulars i ratolins. Els exons críptics són candidats a biomarcadors en l'ELA, i els quantifiquem en altres patologies relacionades amb alteracions de TDP-43, com la demència tipus Alzheimer-LATE. Un dels ARNm controlats per TDP-43 codifica per ATG4B, una proteïna essencial en la formació de la maquinària de membrana de l'autofàgia. D'altra banda, les membranes de el sistema nerviós central estan enriquides en àcids grassos poliinsaturats (PUFA), molt sensibles a l'estrès oxidatiu. Les publicacions anteriors de el grup demostren una disminució en l'àcid docosahexaenoic (DHA) -un PUFA- a la medul·la espinal dels donants d'ELA. El DHA és un regulador crucial de la inflamació i s'ha relacionat amb malalties neurodegeneratives relacionades amb l'edat. Aquesta tesi mostra que la intervenció dietètica pot augmentar eficaçment el contingut de DHA de la medul·la espinal mitjançant l'ús d'una dieta enriquida amb DHA, que té un efecte beneficiós en la supervivència dels ratolins transgènics mascles. Aquesta millora es va associar amb una disminució dels marcadors inflamatoris i de dany de l'ADN. A causa de que s'observa un dany en l'ADN similar i un perfil d'alliberament de citocines en el perfil secretor associat a la senescència (SASP) en la neuroinflamació, també examinem el paper potencial de la senescència en l'ELA. Vam detectar nivells augmentats de marcadors SASP i signes de senescència cel·lular (expressió augmentada de p16-INK i p21) en etapes presimptomàtiques i simptomàtiques en la medul·la espinal dels ratolins hSOD1-G93A. No obstant això, el tractament senolític amb Navitoclax (un inhibidor de Bcl-2) no va oferir cap benefici en la supervivència dels ratolins ni una disminució dels nivells d'expressió de gens de senescència cel·lular i marcadors SASP. També vam demostrar que l'splicing críptic augmenta en ratolins hSOD1-G93A en l'etapa final i es correlaciona amb el marcador de senescència p16-INK. Finalment, per millorar el potencial de transferència, vam explorar les alteracions de l'splicing críptic i canvis metabolòmics com a potencials biomarcadors perifèrics. Desafortunadament, els exons críptics mesurats en teixit nerviós no s'expressen en cèl·lules mononuclears de sang perifèrica. No obstant això, les anàlisis del metaboloma plaquetari van revelar canvis significatius en els enfocaments de casos-controls i de pronòstic. En conclusió, aquesta tesi destaca les noves troballes relacionades amb possibles intervencions dietètiques i senolítics, i proposa nous biomarcadors metabolòmics i transcriptòmics.