Castro-Grattoni, Anabel L.. (2021) . Remodelación cardiovascular inducida por hipoxia intermitente. Reversibilidad y efecto de la edad. Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/672291.

La Síndrome d'apnea obstructiva de la son (SAOS) és una malaltia crònica prevalent en la població adulta i és considerat un problema de salut pública de primera magnitud a causa principalment a la seva morbimortalitat cardiovasculars. La hipòxia intermitent (HI) crònica és considerada el principal factor deleteri involucrat en les conseqüències cardiovasculars associades a la SAOS. El primer estudi va estar dirigit a avaluar la reversibilitat de la remodelació cardiovascular induïda per la HI en un model murí de SAOS. Les alteracions observades a nivell aòrtic i cardíac després de l'exposició a sis setmanes de HI van ser normalitzades després d'un període en condicions de normòxia, com a model translacional de l'tractament efectiu de la malaltia. Continuant en la mateixa línia d'investigació, es va estudiar l'efecte de l'edat en la remodelació cardiovascular induïda per HI. Els resultats van mostrar una protecció cardiovascular en els ratolins amb edat avançada, i en ratolins joves es va observar una remodelació cardiovascular similar a la que ocorre amb el declivi natural associat a l'envelliment. En vista del que observat, el tercer estudi va estar dirigit a definir els mecanismes moleculars que expliquen la remodelació cardiovascular induïda per hipòxia intermitent crònica observada en el segon estudi i com són modulats per l'edat. En aquest estudi es va trobar que la regulació de l'expressió gènica davant l'exposició a HI crònica és òrgan-dependent i és modulada per l'edat. El quart i últim estudi es va realitzar en pacients amb SAOS tractats amb el tractament d'elecció, pressió positiva contínua en la via aèria (CPAP). En primer lloc es va avaluar l'efecte de la CPAP en variables clíniques i biològiques; en segon lloc es va aconseguir definir un model de predicció de resposta a el tractament en termes de canvis de la pressió arterial nocturna. Els resultats van suggerir l'ús del monitoratge de la pressió arterial ambulatòria com a eina clau en la discriminació de pacients que a l'rebre tractament amb CPAP reduiran el risc cardiovascular, d'aquells pacients que tindran un efecte perjudicial a l'ésser tractats.