Carcinomes de queratinòcits: aspectes epidemiològics a Catalunya i caracterització proteica del seu fluid intersticial tumoral
Issue date
2021-06-18Author
Matas Nadal, Clara
Suggested citation
Matas Nadal, Clara.
(2021)
.
Carcinomes de queratinòcits: aspectes epidemiològics a Catalunya i caracterització proteica del seu fluid intersticial tumoral.
Universitat de Lleida.
http://hdl.handle.net/10803/672236.
Metadata
Show full item recordIntroducció: Els carcinomes de queratinòcits (CQ) són la neoplàsia maligna més freqüent a nivell mundial en poblacions caucàsiques. En conjunt, suposen un enorme problema de salut, tant en termes de morbiditat com de despesa sanitària. En les darreres dècades, la seva incidència ha augmentat de manera significativa. A més a mes, pel que fa al carcinoma basocel·lular (CBC), han augmentat dramàticament els casos entre la gent jove, sobretot dones. Els CQ tenen, en general, un bon pronòstic. Malgrat això, el CBC pot créixer localment destruint els teixits circumdants i causant importants seqüeles funcionals i estètiques, i el carcinoma escatós (CEC) és moderadament invasiu i es pot associar a un risc substancial de recurrències locals, metàstasis i mort (1.5-4 %). La fisiopatologia dels CQ és dependent de l’alteració de diverses vies de transducció de senyals i de control de la proliferació. Un dels efectes d’aquestes alteracions és la secreció de noves proteïnes a l’espai extracel·lular, que caracteritzaran el microambient tumoral. Les proteïnes i metabòlits senyalitzadors presents en el fluid intersticial que envolta el tumor (TIF) han estat estudiats en alguns tipus tumorals, però no hi ha res descrit pel que fa als CQ. Objectius: Aquesta tesi té dos objectius principals: 1) Estudi epidemiològic i de factors de risc del CBC a Catalunya (Capítol I), i 2) Caracteritzar el perfil proteòmic del TIF en els CQ i les implicacions en la seva fisiopatologia (Capítols II i III). Resultats i conclusions: En l’estudi epidemiològic hem observat que entre els < 60 anys el CBC ja és un tumor que té una incidència major en dones que en homes. Els factors de risc independents pel CBC en gent jove són el fototipus cutani, la història familiar de CQ, i la presència de ≥ 4 cremades a la infància. A més a més, la presència de repetides cremades a la infància és superior entre els casos de CBC en gent jove localitzats en zones cobertes que entre els localitzats en zones fotoexposades. De tots els factors de risc, entre la població general, l’ús de cabines de bronzejat és l’únic que és més freqüent entre les dones que entre els homes; per tant, la popularització del seu ús podria ser la causa de la tendència a la predominança femenina del CBC. En la segona part de la tesi, primer s’ha posat a punt el mètode d’aïllament de TIF. La centrifugació a 10 000 g permet obtenir una quantitat superior de proteïnes extracel·lulars, major sensibilitat i un maneig més ràpid i fàcil de les mostres, sense implicar un augment de la lisi cel·lular respecte als altres mètodes. Per aquests motius, la proposem com a mètode d’elecció en les mostres de tumors cutanis. L’anàlisi proteòmica mostra que el CBC, el CEC i la pell sana tenen cadascun un perfil específic de proteïnes secretades al seu TIF i suggereix l’existència d’una diferent resposta immunològica de l’organisme en front al CBC i al CEC. Hem determinat que la secreció de les proteïnes PNP, FABP5, SFN i LAD1 és un perfil propi del CEC, i que estan relacionades amb l’agressivitat tumoral i podrien ser dianes terapèutiques per al seu tractament. A més a més, el patró d’expressió de FABP5 permet distingir les zones diferenciades de les invasives en el CEC. També existeix una diferent localització cel·lular de l’SFN i la LAD1 en la pell sana vs. CEC, que podria estar relacionada amb el desenvolupament tumoral. Finalment, la secreció de cornulina és un marcador de CBC i tendeix a associar-se amb els subtipus més agressius.
European research projects
Collections
- Tesis Doctorals [1310]