Aquest article reflexiona sobre com els museus arqueològics i etnogràfics de les potències occidentals han tractat el fet que bona part de les seves col·leccions són resultat de l’espoli colonial. L’article s’ha centrat a analitzar com el relat de l’espoli és present o no en les seves estratègies de comunicació. L’àmbit de l’article se circumscriu als grans museus arqueològics i etnogràfics de les metròpolis colonials. Una de les conclusions principals ha estat que aquests museus han defugit, majoritàriament, tractar la qüestió de l’espoli tant en el marc de les seves exposicions permanents com en el de les exposicions temporals. L’article estudia la relació entre museu i espoli al llarg de tres períodes: el de la creació de les col·leccions, la descolonització i el moment actual marcat per les demandes de retorn de les peces i reparació de la memòria. L’article acaba amb una reflexió sobre com enfocar el relat de l’origen de les col·leccions.