Marimon de María, Neus. (2020) . Towards an integrated control of peach powdery mildew (Podosphaera pannosa) through the application of molecular tools in epidemiological and genetic resistance studies. Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/670300.

La malaltia de l’oïdi o cendrosa del presseguer, causada pel fong ascomicet Podosphaera pannosa, pot arribar a causar pèrdues greus en la producció i en la qualitat del fruit. Actualment, el control de l’oïdi es basa en aplicacions periòdiques de fungicides. Els efectes derivats de l’ús d’aquests productes en la salut humana i en el medi ambient han provocat una gran conscienciació de la societat, tot afavorint el desenvolupament de noves estratègies basades en el maneig integrat de plagues i malalties. Aquestes estratègies han de comptar necessàriament amb un coneixement profund dels agents implicats en la malaltia; és a dir, del patogen, de l’hoste i de les condicions ambientals. En aquesta tesi doctoral s’han estudiat algunes variables ambientals que descriuen el progrés de la malaltia de l’oïdi i s’ha dissenyat una estratègia per a retardar l’inici de l’aplicació dels tractaments fitosanitaris (Capítol 3). En concret, l’inici retardat del programa de protecció, a partir dels 220 graus-dia acumulats després de la floració, ha permès reduir el nombre de tractaments fitosanitaris en un 33%, sense perdre eficàcia en el control de la malaltia. També s’han estudiat aspectes relacionats amb l’inòcul primari de P. pannosa i l’aerobiologia del fong durant l’època infectiva (Capítol 4). Mitjançant tècniques moleculars, s’ha confirmat que l’inòcul primari es troba principalment en forma de miceli hivernant en la superfície dels branquillons afectats. També s’ha pogut quantificar els propàguls de P. pannosa presents en l’aire durant el període infectiu, d’abril a juliol. Una alternativa al control de l’oïdi que requereix més temps en la seva aplicació, però que evitaria el tractament amb fungicides, és el desenvolupament de cultivars resistents de presseguer. En aquesta tesi s’ha caracteritzat el gen de resistència Vr3, procedent de l’ametller (Capítol 5). Ha estat possible localitzar-lo en una regió molt específica del genoma, que inclou 27 gens candidats a conferir la resistència. Mitjançant una anàlisi d’expressió dels gens candidats i l’anàlisi dels polimorfismes de les reseqüències dels parentals, s’ha pogut determinar que el gen de resistència RGA2 podria ser el gen candidat Vr3, a falta d’una futura validació funcional. Finalment, i per tal d’obtenir noves varietats resistents a P. pannosa, s’ha introgressat la resistència Vr3 en cultivars comercials de presseguer (Capítol 6), mitjançant els creuaments d’individus amb una o dues introgressions d’ametller que incloïen el gen Vr3.