Canals Sotelo, Jaume. (2016) . Tabaquisme i addicció a la nicotina. Relació amb el dolor de difícil control i l’Edmonton Classification System for Cancer Pain (ECS-CP). Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/670018.

Objectiu: Realitzar la traducció i la validació lingüística al català i al castellà de la “Quick User Guide” de l’Edmonton Classification System for Cancer Pain (ECS-CP). Metodologia: El procés de validació es va dur a terme en 3 fases. En la primera fase es va realitzar la traducció de la versió original en anglès al català i al castellà, per part de dos traductors independents. Aquest document va ser consensuat posteriorment amb l’equip investigador donant lloc a la primera versió (ECS-CP CATv1 i ECS-CP CAS v1). Posteriorment, aquesta versió va ser sotmesa a un procés de correcció gramatical (ECS-CP CAT v2 i ECS-CP CASv2). A partir d’aquesta segona versió, dos traductors independents van realitzar la retrotraducció al català i castellà, respectivament. Després d’haver conciliat diferències de criteri entre els traductors i l’equip investigador s’obtingué la tercera versió (ECS-CP CATv3 i ECS-CP CASv3). En la segona fase es va analitzar la llegibilitat i la intel·ligibilitat de la versió 3 i va donar lloc a la ECS-CP CATv4 i ECS-CP CASv4. L’estudi de la llegibilitat es va realitzar mitjançant l’aplicació de fórmules de llegibilitat a través del programa informàtic INFLESZ. Amb aquest programa es van analitzar l’Índex de Llegibilitat de Flesch-Szigriszt (IFSZ) i l’Índex de Fernández-Huertas. La intel·ligibilitat es va realitzar mitjançant el consens entre els traductors, l’equip investigador i els experts bilingües. Per al desenvolupament de la tercera fase es va seguir la metodologia utilitzada per Chewaskulyong B et al. en la validació del Palliative Performance Scale (PPS) de l’anglès al tailandès. Es van calcular diferents propietats psicomètriques com l’anàlisi de la validesa del contingut i l’anàlisi de la fiabilitat interna. Es va preparar un conjunt de 25 escenaris de casos clínics que es van adreçar a un grup de 20 clínics experts en l’àmbit de les cures pal·liatives i fi de vida de la regió sanitària de Lleida. Van respondre en 2 ocasions, separades 15 dies entre si. Abans de l’inici de l’estudi es va dur a terme una sessió de formació d’una hora de durada i, en acabar es va realitzar una enquesta entre els participants per tal de completar l’anàlisi qualitativa. Per al càlcul de la fiabilitat interna es va utilitzar el programa informàtic SPSS v20.0 i es va calcular el coeficient kappa per a variables ordinals. La “Quick User Guide” va acompanyada d’un document en què es defineixen els diferents termes utilitzats. De manera complementària i paral·lela es va realitzar una traducció de la mateixa per part dels mateixos traductors i els resultats es van consensuar amb els investigadors i experts lingüistes. També es va fer l’estudi de Llegibilitat i Intel·ligibilitat però no es va realitzar el procés de validació lingüística. La metodologia seguida per la segona part és la següent: La descripció de les variables contínues es va fer amb el valor de la mitjana i la seva desviació estàndard, i la mediana amb l’interval o rang interquantil. Les variables categòriques es van presentar amb percentatge (%). La comparació entre els diversos grups es va fer aplicant el test de chi-quadrat per a proporcions, test ANOVA per a comparació de mitjanes (amb anàlisi post hoc amb la correcció de Bonferroni) o el test no paramètric de Mann-Whitney de comparació de medianes (per a dos grups). S’ha acceptat una significació estadística per p < 0,05 La correlació entre els diversos valors dels factors analitzats es va realitzar segons la correlació no paramètrica de Spearman. Els pacients que van presentar valors superiors a EVA MAX de 7, es van definir com amb un “dolor sever”. Es va efectuar una anàlisi de regressió logística univariable i múltiple (selecció de variables per passos) per a detectar els factors que influeixen de forma independent per a pertànyer a aquest grup de pacients amb totes les variables disponibles en la primera visita. La propietat de discriminació de l’escala EDMONTON (i la modificada amb addicció a la nicotina) s’analitzarà amb la construcció de la corba ROC (ABC IC 95%). Per calcular els punts de tall per l’escala EDMONTON hem utilitzat arbres de classificació CHAID (Chi Square Automatic Interaction Detection). Els càlculs s’han realitzat amb el programa estadístic SPSS (v 20.0). Resultats: Per arribar a les ECS-CP CATv3 i ECS-CP CASv3 van ser necessàries diferents reunions entre els traductors, experts lingüistes i investigadors per consensuar els diferents canvis necessaris per elaborar la darrera versió. Els termes més significatius objecte de discussió van ser incidental pain (en anglès dolor menor), behaviour, cognitive impairment i distress que es van acceptar com a dolor incidental (dolor que apareix de manera sobtada i amb una intensitat gens menor), conducta, funció cognitiva i desconfort (en la versió catalana) i distrés (en la versió castellana). El resultat per a la versió en català de l’Índex de Llegibilitat de Flesch-Szigriszt va ser de 46.32 (una mica difícil i adient per a una població de batxillerat) i el resultat per a l’Índex de Fernández-Huertas va ser de 52 (bastant difícil, apte per a una població preuniversitaria). Els resultats per a la traducció de la definició de termes va ser de 52.65 (una mica difícil i adient per a una població de batxillerat) i de 57.72 (bastant difícil, per a una població preuniversitària), respectivament. El resultat per a la versió en castellà de l’Índex de Llegibilitat de Flesch-Szigriszt va ser de 54,61 (una mica difícil i adient per a una població de batxillerat) i el resultat per a l’ Índex de Fernández-Huertas va ser de 60.02 (dificultat normal i apte per a una població de 10-12 anys). Els resultats per a la traducció de la definició de termes va ser de 54.59 (dificultat una mica difícil i adient per a una població de batxillerat) i de 59.73 (bastant difícil i apte per a una població preuniversitària), respectivament. El coeficient Kappa promig per a la ECS-CP CATv4 va ser de 0,79 (grau d’acord bo) i de 0,83 per a l’ECS-CP CASv4 (grau d’acord molt bo). Pel que fa al coeficient Kappa promig per a cada component de l’ECS-CP, vam obtenir els següents resultats: Per a la versió catalana vam obtenir per a la N=0,69; I=0,69; P=0,65; A=0,94; C=0,88. Per a la versió castellana els resultats van ser per a la N=0,73; I=0,74;P=0,73; A=0,94; C=0,92). Dels col·laboradors només 17 van finalitzar el procés de validació. 2 no van completar la primera fase i, per tant, no van ser inclosos en la segona. Un tercer professional sanitari no va completar la segona fase i el seus resultats de la primera fase van ser exclosos de l’anàlisi estadística. Pel que fa als resultats de la segona fase, es van reclutar 211 pacients que complien amb els criteris d’inclusió (diagnosticats de neoplàsia en situació avançada i amb hàbit tabàquic ≥ 5 anys durant la seva vida) i 50 pacient en el grup control (també amb malaltia oncològica avançada però sense hàbit tabàquic). En el grup dels fumadors la mitjana d’edat va ser de 64 ± 14 anys mentre que els homes eren el 87.2% del total. En el grup control els resultats van ser 70,3± 14 anys i del 32%, respectivament. Totes dues variables amb un nivell de significació amb una p<0,001. les puntuacions obtingudes en els tests DN4 i CAGE són més elevades en el grup dels fumadors. En aquest grup també és major el percentatge de pacients que han precisat una ROP i que la MEDD final també és superior. En el grup dels fumadors (N=211), el grup dels pacients amb Fagestrom Major (F ≥ 7) són més joves i preferentment homes. Major prevalença de neoplàsia de pulmó. la variable A (addicció a l’alcohol) és més prevalent en el grup de F Major. També en la mostra de pacients fumadors (N=211) existeix un punt de tall = 6 que defineix un grup amb dolor menor (EVA ≤ 6 amb N = 75) i un grup amb dolor major (EVA ≥ 7 amb N = 136). Els pacients més joves presenten una EVA>6 amb més freqüència que els de més edat. També veiem com la intensitat del dolor es relaciona amb una major afectació en els paràmetres funcionals segons l’escala BPI. La intensitat del dolor (EVA>6) es relaciona amb el fet de presentar un menor % de millora prèvia a la nostra 1a valoració, una puntuació més elevada en el test DN4, en el MMDE i en el nombre de coanalgèsics emprats. Mitjançant el model multivariant de Regressió Logística Múltiple per a intensitat del dolor EVA > 6 (n=211), L’edat < 65 anys i el fagestrom > 6 són factors de risc de presentar dolor intens (EVA>6). Com més factors de risc (edat < 65 anys o F>6 ) presenten els pacients més gran és el % de pacients amb una intensitat del dolor amb EVA>6. Les puntuacions totals en l’ECS-CP són majors en el grup d’addictes a l’alcohol. També observem com la variable F (test de Fagestrom >6) és més prevalent en el grup d’addictes a l’alcohol. Els grup dels pacients amb un Fagestrom > 6 presenten una EVA màxima del dolor superior en la 1a visita i també un % inferior de milloria previa del dolor. També presenten puntuacions més elevades en el test de CAGE. Els fàrmacs analgèsics del tercer esglaó van ser utilitzats en 35 % dels casos abans de la nostra intervenció sent el fentanil transdèrmic l’analgèsic més emprat. Un cop el dolor va ser controlat, aquest grup de fàrmacs es van utilitzar en el 59 % i la morfina retardada es va prescriure en el 28 % dels casos. Els fàrmacs coanalgèsics més utilitzats pel control del dolor abans de la nostra intervenció van ser la gabapentina (18 %) i la pregabalina (5 %). Per ajudar a assolir un adequat control del dolor, els fàrmacs més utilitzats van ser la gabapentina (34 %) i els ADT (11 %). S’observa que tant en el grup global com en els subgrups en funció de la intensitat del dolor una disminució en l’ús dels analgèsics del segon esglaó i un increment en els del tercer esglaó, principalment en les formes retard i FAOs.