S’analitzen els efectes del canvi climàtic en el sòl i la contribució del sol en les emissions, entre altres aspectes. Les previsions de canvi climàtic a Catalunya impliquen un augment de l’energia que incideix en el sòl, que es destina, en part, al manteniment de la vida (i a l’emissió de GEH) i, en part, al manteniment de les reserves de carboni orgànic del sòl. Els canvis d’usos del sòl, també relacionats amb el canvi climàtic, tenen un pes més gran que el canvi climàtic mateix en les emissions de GEH del sòl i, per tant, s’han de tenir molt en compte en les polítiques de mitigació. En cultius de secà, les emissions són més baixes quan s’adopta un conreu de conservació, però en sòls de regadiu són més difícils de preveure. La combinació dels factors climàtics i de la vegetació i l’evolució causada pel canvi climàtic continuen indicant una tendència cap a l’augment de l’aridesa i, en conseqüència, de l’erosió, que es podria atenuar mitjançant pràctiques adients de conservació de sòls. L’augment de l’evapotranspiració potencial a causa del canvi climàtic farà disminuir la disponibilitat d’aigua als sòls. En les àrees de regadiu, caldrà una dotació més gran d’aigua per al reg i preveure fraccions de rentatge per tal d’evitar l’acumulació de sals. D’altra banda, l’augment de la temperatura podria permetre desplaçar activitats agrícoles cap a zones de més altitud, que a Catalunya també són les que tenen més risc d’erosió del sòl, perquè estan situades en zones de més pendent. Per tant, caldria implementar, amb criteris tècnics, una combinació de mesures de conreu de conservació i d’abancalaments. Les reserves mitjanes de carboni orgànic dels sòls agrícoles de la Catalunya mediterrània i semiàrida són de 100 Mg ha−1 (fins a 1 m de fondària). Per a poder estimar amb més precisió la capacitat de segrest de carboni dels sòls de tot el territori català, caldria processar les dades disponibles i integrar-les en models globals. Les previsions de canvi climàtic indiquen que els nostres sòls experimentaran una pèrdua lenta de matèria orgànica per mineralització durant els propers decennis. Per a compensar-la, l’ús de la dosi adequada de restes de collita i d’adobs orgànics de qualitat en sòls agrícoles, o d’esmenes orgàniques en la rehabilitació d’espais degradats, pot contribuir a mantenir el reservori de carboni orgànic al sòl. També és previsible, pel canvi climàtic, una certa pèrdua de biodiversitat edàfica a mitjà o a llarg termini, però més petita que la causada per canvis d’usos i altres activitats humanes. Les millores introduïdes en la gestió de residus orgànics en faciliten la valorització al sòl, important per al manteniment de la qualitat ambiental. Per a minimitzar les emissions de N2O i NO, i les pèrdues de qualitat del sòl, cal aplicar els fertilitzants en la dosi i de la manera adequades. L’aplicació de biocarbó (biochar) és una opció de mitigació dels efectes del canvi climàtic que cal considerar. S’hauria d’incloure el processat per piròlisi de biomassa de residus als plans d’energia i fer una estimació molt prudent de la capacitat de recepció de biocarbó dels sòls de Catalunya. El marc normatiu existent no és el més adequat per a la protecció del sòl ni per al paper que ha de jugar en la lluita contra el canvi climàtic. Manca informació sobre el sòl i sobre les mesures més adequades per a la protecció i, de retruc, per a l’adaptació i/o la lluita contra el canvi climàtic. Mantenir la qualitat dels sòls és la millor recomanació perquè els agroecosistemes contribueixin a mitigar els efectes del canvi climàtic. Per tant, accions sobre els usos i el maneig dels sòls són les eines més eficaces de mitigació.