En aquest treball pretenem aportar més informació sobre els models de pronunciació francesa durant, principalment, el segle XVIII, a França i Espanya. Amb aquest objectiu analitzem, en primer lloc, la situació a França pel que fa a l’ús i al «bon ús» del francès en general i, més particularment, de la pronunciació, basant-nos en una sèrie d’obres influents en matèria de llengua. D’aquestes obres recopilem les referències que s’hi fan a models de pronunciació i assenyalem també les variants considerades com «vicis» pels autors. Fem després el mateix amb les recomanacions fonètiques prescriptives dels gramàtics de francès a Espanya de la mateixa època per comprovar si existia o no una correspondència entre els dos països.