Introducció: les agressions que pateixen els professionals sanitaris són un problema present als sistemes sanitaris d’arreu. A Espanya, l’any 2018 es van notificar 9.741 agressions (15,89 per cada 1.000 professionals del Sistema Nacional de Salut). D’aquestes, un 19% van ser agressions físiques i el 81% restant van ser no físiques. Les conseqüències que poden provocar (lesions, danys psicològics, depressió...), a part del propi acte, causen la necessitat d’actuar per prevenir i acabar amb aquestes situacions. Objectiu: identificar i avaluar l’eficàcia d’intervencions dirigides a prevenir i reduir les agressions cap als professionals sanitaris. Metodologia: es va realitzar una cerca bibliogràfica a les bases de dades de PubMed, Scopus i CINAHL Plus, seguint el mètode d’Arksey i O’Malley. Es van establir uns criteris d’inclusió a través dels quals es van seleccionar els estudis analitzats. Resultats: es van elegir un total de 8 estudis per a la seva anàlisi, 4 dels quals són estudis quasi-experimentals, 2 són estudis experimentals i 2 són revisions sistematitzades. Conclusions: les intervencions que es van mostrar més efectives en la prevenció i reducció de les agressions cap als professionals sanitaris van ser la formació dels treballadors en diferents àmbits (avaluació del risc potencial d’agressió, habilitats de comunicació verbals i tècniques de desescalada), l’especialització o creació d’equips multidisciplinaris amb personal entrenat per tal de fer front a situacions potencialment violentes i l’anàlisi dels incidents a través de sessions de debriefing. En canvi, no es va trobar evidència que recolzés la implementació de mesures en l’entorn de treball. Són necessaris més estudis que avaluïn els resultats de les intervencions a mitjà i llarg termini.