La llàgrima és important pel manteniment de la superfície ocular i per la viabilitat de la còrnia, entre altres funcions. Qualsevol alteració en la quantitat o qualitat de la llàgrima altera la dinàmica del fluid, compromet la seva funció i resulta en una queratoconjuntivitis seca (KCS). L'alteració de la quantitat de llàgrima es detecta amb el Test de Schirmer (STT) i una de les causes pot ser la utilització de fàrmacs, com els anestèsics i antiinflamatoris. L'objectiu d'aquest treball és dissenyar un estudi per demostrar els efectes de l'anestèsia general en la producció de llàgrima i, també, realitzar un recull dels efectes dels antiinflamatoris no esteroidals (AINEs) sobre la llàgrima. En l'estudi s'han inclòs un total de 51 gossos sotmesos a intervencions quirúrgiques o proves diagnòstiques que requereixen anestèsia general. S'han obtingut tres lectures diferents, abans de la premedicació, 10 minuts després de la premedicació i al finalitzar l'anestèsia general. Els fàrmacs utilitzats en l'estudi són dexmedetomidina, metadona, propofol i isoflurà o sevoflurà. Les dades s'han analitzat amb el programa estadístic JMP a partir d'una anàlisi de la variància, una prova-t i una prova de Tukey. Els resultats obtinguts afirmen que el protocol anestèsic utilitzat disminueix la producció de llàgrima independentment de la duració de la intervenció. A més a més, s'observen diferències significatives (p = 0,0035) entre la utilització d'isoflurà o sevoflurà com a gasos anestèsics.