El treball experimental titulat "Fenotipatge mitjançant un sensor LiDAR terrestre d'una plantació d'ametllers sotmesa a un assaig experimental de fertirrigació", ha consistit a analitzar i caracteritzar els paràmetres vegetatius d'una plantació d'ametllers en dos moments diferents del cicle vegetatiu del cultiu. Per poder estudiar aquesta caracterització, primerament, s'ha realitzat l'adquisició de dades al camp a través del sensor LiDAR Velodyne VLP-16. Les dades obtingudes (núvol de punts 3D) han estat processades mitjançant la utilització de diferents programaris. L'extracció de paràmetres de la vegetació s'ha realitzat amb el programari RStudio, aplicant un codi prèviament desenvolupat pel Grup de Recerca en Agricultura de Precisió (GRAP) de la Universitat de Lleida. L'extracció d'informació procedent d'aquest núvol de punts 3D ha permès obtenir cinc paràmetres diferents, tant geomètrics (altura dels arbres, amplada del dosser foliar, secció transversal del dosser), com estructurals (porositats del dosser per un costat i l'altre de la filera). A més, els paràmetres esmentats s'han calculat basant-se en tres resolucions espacials diferents, depenent de la longitud de filera que representaven (0,10 m, 0,25 m i 0,50 m). En una segona part de l'estudi, les tres resolucions de fenotipat de la plantació s'han avaluat mitjançant l'obtenció i comparació dels mapes dels diferents paràmetres vegetatius. Un cop aplicat un mètode geoestadístic d'interpolació espacial (kriging), els mapes de superfície obtinguts s'han comparat píxel a píxel (cell-by-cell comparison), mesurant el grau de concordança entre mapes a través del coeficient kappa (prèvia categorització dels mapes en classes o quantils). Prenent com a referència el mapa de major resolució espacial (0,10 m), els mapes han mostrat diferències quantitatives significatives segons la resolució utilitzada. Això no obstant, el patró de distribució ha estat molt similar independentment de la resolució, fet que s'ha posat de manifest quan es comparen mapes categòrics o classificats, és a dir, quan es compara, no tant la magnitud del paràmetre, sinó la localització espacial de les classes (dues o tres), obtingudes aplicant una anàlisi clúster sobre els mapes originals. Aquest resultat s'ha comprovat especialment en paràmetres geomètrics com, per exemple, la secció transversal de dosser foliar. Fruit d'aquesta concordança espacial, es poden construir models lineals per estimar paràmetres a major resolució (0,10 m i 0,25 m) a partir dels mapes obtinguts a menor resolució (0,50 m). Aquesta possibilitat es valora molt positivament perquè permet agilitzar el procés d'adquisició i processament de les dades de sensors LiDAR terrestres aplicats en fructicultura.