Aquest article tracta sobre les col·laboracions d'Agustí Bartra (1908-1982) a dues revistes catalanes de l'exili de Mèxic: Lletres. Revista literària catalana i La Nova Revista. Bartra hi desenvolupa els seus textos teòrics i literaris, el seu pensament estètic i poètic, en paral·lel a la creació de la seva obra, i hi podem observar els seus deutes amb la tradició literària i els autors que considera imprescindibles en el seu pensament, i establir els lligams estètics (de tradició, temàtics, de gènere...) i generacionals entre ell i els autors que publiquen llur obra a les revistes, així com ressaltar les absències, per tal de definir millor les relacions de supervivència dels escriptors catalans a l'exili. La finalitat d'aquest estudi és, doncs, recollir, sistematitzar i analitzar els articles i l'obra dispersa d'Agustí Bartra en les dues publicacions esmentades per tal d'extreure'n el pensament literari i poder escatir els interessos temes, autors, estètiques que el movien a escriure entre els anys 1944 i 1958 (anys en els quals escriu, entre d'altres, L'arbre de foc, Poema de l'home, Poemes d'Anna o L'evangeli del vent) des de l'exili mexicà i, així, poder conèixer millor la tasca fonamental que aquesta generació va fer lluny de la seva terra a favor de la cultura catalana i la seva literatura.