Presentem en aquest article una primera aproximació –d’aquí tota la intenció del terme potencialitat que n’encapçala el títol–a l’aportació de les terres catalanes occidentals de Catalunya (lato sensu: la demarcació de Lleida sencera i les anomenades terres de l’Ebre, del Priorat vers ponent, i també Andorra i la Franja de Ponent o d’Aragó)a un corpus de textos del català modern, amb les restriccions que n’indiquen els seus promotors i coordinadors: datació entre els anys 1600 i 1833, i existència d’una edició actual (també lato sensu: dels segles XX o XXI) que, essent prou fiable, sigui susceptible d’incorporar-se a un corpus informatitzat com el que ens ocupa. Ha calgut deixar-ne fora, per tant, no sols els textos estrictament inèdits (dels quals els nostres arxius són plens, en espera que algun investigador o curador els tregui a la llum), sinó també aquelles obres (o opuscles, etc.)que, havent estat editats (impresos) en el seu dia, no han estat objecte de cap reedició contemporània, ja que les seves característiques filològiques i fins simplement tipogràfiques no les fan aptes per al nostre propòsit actual.