Revista Zoom Interdisciplinari
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessZoom Interdisciplinari. 4 (2023). Renda bàsica, cap a un dret universal?(Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre Desigualtats Socials, 2023) Lladonosa Latorre, Mariona; Roldán, Encarna; Raventós, Daniel; Enciso Rodríguez, Joan Pere; Medina Foussadier, Dolores; Martínez Tinaut, Aida; Castells Casanovas, Guillem; Raventós, Sergi; Garzón Espinosa, EduardoEls textos que apareixen en aquest quart quadern de ZOOM INTERDISCIPLINARI són un recull de les intervencions dels ponents de la Jornada sobre Renda i de la Jornada Emancipació, Joventut i Desigualtats, totes dues organitzades per un grup de professors i professores de la Universitat de Lleida, així com de les aportacions de dos dels membres d’aquest grup. La suma de totes les aportacions suposa una visió general sobre la renda bàsica, una perspectiva multidisciplinària que enriqueix el debat al voltant d’aquesta prestació, que és atractiva en el plantejament i en els objectius, però que alhora constitueix un repte important pels canvis d’orientació política, de gestió administrativa i de cultura socioeconòmica que implicaria. La renda bàsica universal planteja reptes importants a un sistema econòmic neoliberal, però també requereix un gran un canvi de mentalitat, individual i grupal, perquè no estem acostumats que totes les persones rebin una renda pel sol fet de ser ciutadanes. Les interpel·lacions de fons no són fàcils d’acceptar, perquè xoquen amb molts estàndards de pensament, organització i presa de decisions que no es qüestionen, tot i que els resultats que se’n segueixen són perjudicials per a una bona part de la població. D’allò de què no hi ha dubte és que, davant els actuals nivells de desigualtat social, econòmica i cultural, que aboquen un grup no gens menyspreable de la població a la pobresa crònica i a l’exclusió social, i davant el repte que suposa la innovació tecnològica en tots els àmbits de la nostra vida, especialment en el treball, cal plantejar alternatives.
- ItemOpen AccessZoom Interdisciplinari. 3 (2021). L’habitatge: una necessitat bàsica de la població no resolta(Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre Desigualtats Socials, 2021) Allepuz i Capdevila, Rafael; Enciso Rodríguez, Joan Pere; Pelegrí Viaña, Xavier; Farré Monjo, Assumpció; Villoria Mombiela, Miriam; Morell i Rosell, Ramon; Vallverdú Cortada, Anna; Cortada i Cortijo, Neus; Lázaro Ayuso, Francisco Javier; Guerrero, Jordi; Majoral, Rosa; Morros, Èric; Mateu, CarmeEn aquest quadern us presentem una sèrie de reflexions realitzades per un grup de professionals de diferents àmbits com l’acadèmic, el tècnic i el social. En aquesta ocasió el tema que tractem i analitzem és el de l’habitatge des de la perspectiva social. Portem anys que les problemàtiques en l’accés i en les condicions d’habitabilitat s’estan convertint en un dels principals eixos de l’exclusió social. Ja fa temps que s’utilitza el terme d’exclusió residencial com a dimensió amb identitat pròpia dins de les anàlisi de la pobresa i l’exclusió social. L’exclusió residencial i la social formen part d’un mateix entramat social. L’informe del Relator Especial sobre l’extrema pobresa i els drets humans, amb data 21 d’abril de l’any 2020, declara que a Espanya tot i que el govern ha reconegut que l’habitatge és fonamental per a combatre la pobresa, s’ha fet molt poc per a garantir el dret a l’habitatge de forma universal. En aquest context l’arribada de la pandèmia del coronavirus ha suposat l’adopció d’una sèrie de mesures amb l’objectiu de reduir en lo possible els efectes negatius que aquesta pot suposar per a les persones i famílies més vulnerables l’accés i les condicions d’habitatge. El quadern que teniu a mans està format per una sèrie d’articles escrits des de la interdisciplinarietat que representen els seus autors i autores i que tracten sobre diferents qüestions relacionades amb l’habitatge i que ens preocupen des de la perspectiva social. Amb l’objectiu de donar una visió amplia del tema el quadern comença amb dos escrits de professors del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de Lleida en els que es posen de manifest la problemàtica de l’habitatge tant des d’una perspectiva individual com col·lectiva. Persones, grups de població i societat en general són víctimes d’una dinàmica excessivament mercantilista de l’anomenat mercat de l’habitatge amb les repercussions corresponents en les condicions de vida. A continuació dos escrits vinculats amb el paper que els Serveis Socials desenvolupen, o haurien de desenvolupar, en l’atenció a les necessitats d’habitatge per part de la població més vulnerable. Se’ns planteja la difícil gestió de la problemàtica de l’habitatge des de l’atenció primària bàsica. A aquests dos escrits acompanya un tercer en el que es reflexiona sobre la manca de voluntat política per afavorir la resolució de la problemàtica de l’habitatge a la ciutat de Lleida. Segueixen dos escrits de l’àmbit jurídic en els que es valoren algunes de les mesures adoptades durant la pandèmia per facilitar l’accés de la població a habitatges de lloguer, fent una aportació crítica de les mateixes. Tot i la voluntat de les mesures, han estat insuficients. El darrer bloc està format per quatre escrits en els que es plantegen accions dutes a terme per iniciatives privades per afavorir als col·lectius de població més vulnerable l’accés a un habitatge digne des de diferents formes de tinença o no tinença. El primer d’aquests escrits fa una breu reflexió sobre les propostes alternatives en un marc de difícil accés a l’habitatge. Esperem que aquestes reflexions siguin útils i il·lustratives per a les persones que les llegeixin. Aquesta, i no altra, és la nostra voluntat. Creiem que des de la nostra atalaia universitària podem fer una aportació d’interès i enriquir el debat social, amb l’objectiu de millorar les possibles anàlisis que es puguin fer i de donar pistes i orientacions a aquelles persones que, en moments molt complicats, han de prendre decisions.
- ItemOpen AccessZoom Interdisciplinari. 2 (2021). Desigualtat socioespacial i pobresa a Lleida(Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre Desigualtats Socials, 2021) Bellet, Carme; Macià Amorós, Jaume; Allepuz i Capdevila, Rafael; Enciso Rodríguez, Joan Pere; Pelegrí Viaña, Xavier; Mata Romeu, Anna; Pastells Peiró, RolandEl fet que a Lleida existeixin desigualtats econòmiques i socials ens convida a realitzar una anàlisi sobre aquesta circumstància per poder fer una diagnosi més real i rigorosa sobre la situació de la seva ciutadania i dels possibles desequilibris territorials, com poden ser els barris i les seccions de districte de la ciutat. En general, les dades disponibles per dur a terme aquesta anàlisi de la ciutat de Lleida es presenten de forma molt agregada, la qual cosa suposa una limitació important. En el nostre cas utilitzarem dues fonts d’informació que ens ofereix dades desagregades per seccions de districte que procedeixen de l’INE i de l’Ajuntament de Lleida. En el primer cas, es tracta de la sobre els nivells de renda familiar disponible de 2016 i les dades dels Censos de Població, d’edificis i habitatges del 1991, i 2011. En el segon cas, es tracta de la informació procedent dels Recursos socials tramitats pels Serveis Socials d’Atenció Primària de l’Ajuntament de Lleida, del Padró municipal d’habitants i de l’IBI de 2016. Els nostres objectius són conèixer la concentració territorial de la pobresa a la ciutat de Lleida i la desigualtat socioespacial amb aquesta informació disponible, tot i la limitació estadística, valorem que serà suficient per l’elaboració d’un índex sintètic i un atles de la desigualtat socioespacial. La visualització de les diferències en els nivells de vida i en el gaudi d’oportunitats per desenvolupar la pròpia vida, tant a nivell individual com familiar i col·lectiva, es presenta com una eina de coneixement extraordinàriament valuosa. Una eina que, des del compromís de situar la cohesió social com un dels principis bàsics inspiradors de l’actuació municipal, volem posar al servei de la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, especialment els més necessitats. L’informe que presentem s’inscriu en la col·laboració entre l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida. En aquesta ocasió es presenten els següents resultats: • L’Atles sociodemogràfic i socioeconòmic: 1991, 2011 i 2016 (apartat 3) • L’índex de desigualtat de Lleida (apartat 4)
- ItemOpen AccessZoom Interdisciplinari. 1 (2020). La COVID-19 i les desigualtats socials Reflexions interdisciplinàries(Càtedra Obra Social “La Caixa” d’Estudis sobre Desigualtats Socials, 2020) Allepuz i Capdevila, Rafael; Balsells, M. Àngels; Camps Mirabet, Núria; Cortada i Cortijo, Neus; Domingo, Jordi (Domingo i Coll); Enciso Rodríguez, Joan Pere; Gea Sánchez, Montserrat; Lapresta Rey, Cecilio; Mata Romeu, Anna; Mateos, José Tomás; Pastells Peiró, Roland; Pelegrí Viaña, XavierEn l’actualitat, l’arribada de la pandèmia del coronavirus i els seus múltiples efectes han estat motiu de debat des de totes les esferes socials pel seu impacte. Sens dubte, la rapidesa amb la que s’ha propagat el virus i els seus devastadors efectes sobre tota la població – amb major o menor intensitat, de forma més o menys directa o indirecta- i tots els sectors d’activitatprofessional i econòmica, li donen una excepcionalitat davant la qual no hem pogut romandre en silenci. És per aquest motiu, i perquè ens hem sentit des del principi interpel·lats pel que anàvem presenciant, que hem decidit escriure allò que necessitàvem expressar, tot i les limitacions de l’espai i del nostre temps. En aquest quadern us presentem una sèrie de reflexions realitzades pel professorat membre de la Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre les Desigualtats Socials de la Universitat de Lleida. Aquest equip de professorat ens hem caracteritzat per la interdisciplinarietat. Sempre hem cregut que aquesta tenia que ser la vessant analítica i reflexiva del grup. Tots els temes que hem treballat han estat tractats des d’aquesta perspectiva. En l’actualitat, l’arribada de la pandèmia del coronavirus i els seus múltiples efectes han estat motiu de debat des de totes les esferes socials pel seu impacte. Sens dubte, la rapidesa amb la que s’ha propagat el virus i els seus devastadors efectes sobre tota la població —amb major o menor intensitat, de forma més o menys directa o indirecta— i tots els sectors d’activitat professional i econòmica, li donen una excepcionalitat davant la qual no hem pogut romandre en silenci. És per aquest motiu, i perquè ens hem sentit des del principi interpel·lats pel que anàvem presenciant, que hem decidit escriure allò que necessitàvem expressar, tot i les limitacions de l’espai i del nostre temps. Esperem i desitgem que aquestes reflexions siguin útils i il·lustratives per a les persones que les llegeixin. Aquesta, i no altra, és la nostra voluntat. Creiem que des de la nostra atalaia universitària podem fer una aportació d’interès i enriquir el debat social, amb l’objectiu de millorar les possibles anàlisis que es puguin fer i de donar pistes i orientacions a aquelles persones.