Coronavirus: els efectes sobre l’economia del Regne d’Espanya

View/ Open
Issue date
2020Author
Enciso Rodríguez, Joan Pere
Other authors
Universitat de Lleida. Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre Desigualtats Socials
Suggested citation
Enciso Rodríguez, Joan Pere;
.
(2020)
.
Coronavirus: els efectes sobre l’economia del Regne d’Espanya.
Zoom interdisciplinari, 2020, núm. 1, p. 7-15.
https://doi.org/10.21001/zoom.interdisciplinari.2020.1.02.
Metadata
Show full item recordAbstract
En les diferents visions (i versions) que han tingut els cineastes sobre les crisis de les civilitzacions,
el protagonista acostumava a ser gairebé sempre un(s) home(s) que sabia(en) utilitzar molt
bé les armes i era(en) pur muscle. Ara bé, quan va arribar l’actual crisi, la pandèmia de la COVID-
19, ens adonem que no té res a veure amb el que totes i tots plegats podíem tenir en el nostre
imaginari col·lectiu.
La persona que ha d’interpretar el rol d’heroi no és un “Mad Max” que va carregat d’armes i fa
“mega” explosions per destruir a l’enemic. En la realitat que estem vivint, el rol d’heroi l’ocupa una
persona mal pagada, amb contractes temporals o/i de temps parcial1, que treballa en hospitals,
CAPs o llars per a gent gran, obligada a exposar-se al virus, en moltíssimes ocasions, sense desinfectant
o protecció adient. Els “combatents de primera línia”, en aquest apocalipsi no són soldats,
sinó personal sanitari, personal de neteja, personal de l’àmbit social, caixeres i caixers, repartidors
i repartidores de mercaderies... És a dir, tot un conjunt de persones que estan tenint cura dels seus
conciutadans. Les “armes de defensa” són màscares quirúrgiques, bates protectores i ventiladors
per ajudar a respirar a les persones que es troben en una fase greu de la malaltia.
El que s’interposa entre nosaltres i el col·lapse no és la força bruta, sinó l’equip de protecció, els
medicaments i els llits d’hospital. És aquesta capacitat de benestar la que ha estat subfinançada i,
fins i tot, privatitzada en les últimes dècades per fer negoci amb la salut. Estem parlant del pilar
bàsic de la civilització: tenir cura de les persones grans, tenir cura de la salut, cobertura universal
de la seguretat social i davant de la pèrdua dels ingressos garantir una prestació d’atur o ingressos
mínims perquè la població tingui al seu abast la possibilitat de cobrir les seves necessitats vitals.
Alguns, líders polítics i mitjans de comunicació, intenten establir l’existència d’una dicotomia en
el debat sobre la COVID-19. No és una elecció entre l’ “economia” per un costat, i la “salut” per
l’altre. L’ “economia” no és simplement una qüestió de diners o guanys, sinó també, de les condicions
materials de les persones. Resulta necessari insistir en que la primera missió de l’economista,
en aquests moments i sempre, ha de ser la d’actuar per a que tots els éssers humans puguin
satisfer les seves necessitats més fonamentals. En la línia que comenta Gimeno (2012) “Un economista
no pot estar tranquil mentre col·lectius importants d’éssers humans passin necessitat, no
poden sentir-se satisfets mentre hagi fam en el món, mentre hagi persones que no poden cobrir
les seves necessitats bàsiques, fins i tot en les societats desenvolupades”.
Is part of
Zoom interdisciplinari, 2020, núm. 1, p. 7-15European research projects
The following license files are associated with this item:
Except where otherwise noted, this item's license is described as cc-by (c) Pere Enciso Rodríguez, 2020
Related items
Showing items related by title, author, creator and subject.
-
COVID-19 i els ODS
Camps Mirabet, Núria; Enciso Rodríguez, Joan Pere (Edicions i Publicacions de la UdL, 2020)Aquest any 2020 va començar amb una voluntat política i institucional, semblava que ferma, d’impulsar l’Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), motivat, sobretot, per les grans mobilitzacions ... -
El impacto económico de la Universidad sobre la producción, la renta y el empleo local
Sala Rios, Mercè; Enciso Rodríguez, Joan Pere; Farré i Perdiguer, Mariona; Torres Solé, Teresa (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Subdirección General de Publicaciones, 2000)El trabajo pretende analizar la relación económica que se obeserva entre la universidad y el ámbito territorial en el que se ubica. Es evidente que en su papel principal de educar e investigar, la universidad genera impactos ... -
La doctrina del Shock
Enciso Rodríguez, Joan Pere (Universitat de Lleida. Suport i Assessorament a l'Activitat Docent, 2019)Documental realizado sobre el libro de Naomí Klein (2007): La doctrina del shock. El auge del capitalismo del desastre. Editorial Paidós, Barcelona, 708 páginas.