Show simple item record

dc.contributorUniversitat de Lleida. Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre Desigualtats Socials
dc.contributor.authorAllepuz i Capdevila, Rafael
dc.date.accessioned2020-12-14T18:33:38Z
dc.date.available2020-12-14T18:33:38Z
dc.date.issued2020
dc.identifier.issn2696-5356
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10459.1/70069
dc.description.abstractUn cop feta la radiografia de l’ocupació, just abans de l’arribada de la pandèmia, i conegut el procés mitjançant el qual s’ha arribat a la situació que es descriu en el capítol anterior passo a analitzar l’impacte de la gestió de la COVID-19 sobre l’ocupació. En primer lloc, vull fer una breu reflexió sobre l’excepcionalitat del moment i la gestió de la crisi econòmica i del treball realitzada com a conseqüència de la pandèmia. Les anteriors crisis econòmiques es veien venir. En general, les crisis sorgeixen com a conseqüència dels efectes d’uns estímuls econòmics negatius. Aquests estímuls apareixen amb motiu de decisions individuals i col·lectives en matèria econòmica. Com sabem, la crisi econòmica del 2008 sorgeix com a conseqüència de decisions en matèria financera, mitjançant les hipoteques subprime, i immobiliària, mitjançant la creació d’una bombolla especulativa. Aquestes decisions es van prendre amb el suport de legislacions permissives que varen potenciar aquestes pràctiques nocives. En aquesta crisi, com en les anteriors, afloren deficiències estructurals del model econòmic que agreugen els seus efectes. L’actual crisi econòmica, derivada de la pandèmia de la COVID-19, no ha respost a estímuls econòmics sinó a decisions preses en l’àmbit polític. Aquestes s’han pres en resposta a una pandèmia imprevisible i de ràpida expansió que han provocat el confinament de la població en les seves cases i l’aturada (una mena d’hivernació) de la major part de l’activitat econòmica, amb el conseqüent tancament de negocis. Per aquest motiu, es fa necessària una perspectiva d’anàlisi i de presa de decisions diferent. De nou, l’actual crisi econòmica s’està analitzant com una crisi d’oferta i/o de demanda amb els principis de l’ortodòxia econòmica. És així com les mesures adoptades responen a la lògica econòmica tradicional però adaptades a les exigències del moment, on l’excepcionalitat només es troba en la seva transcendència, abast i contundència.ca_ES
dc.language.isocatca_ES
dc.publisherEdicions i Publicacions de la UdLca_ES
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a https://doi.org/10.21001/zoom.interdisciplinari.2020.1.05ca_ES
dc.relation.ispartofZoom interdisciplinari, 2020, núm. 1, p. 28-35ca_ES
dc.rightscc-by (c) Rafael Allepuz Capdevila, 2020ca_ES
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by/4.0/*
dc.subjectCOVID-19ca_ES
dc.subjectOcupacióca_ES
dc.subjectCrisi econòmicaca_ES
dc.subjectImpacteca_ES
dc.titleLa COVID-19 i el seu impacte en l’ocupacióca_ES
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca_ES
dc.type.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca_ES
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_ES
dc.identifier.doihttps://doi.org/10.21001/zoom.interdisciplinari.2020.1.05


Files in this item

Thumbnail
Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

cc-by (c) Rafael Allepuz Capdevila, 2020
Except where otherwise noted, this item's license is described as cc-by (c) Rafael Allepuz Capdevila, 2020