Show simple item record

dc.contributorUniversitat de Lleida. Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre Desigualtats Socials
dc.contributor.authorMateos, José Tomás
dc.contributor.authorGea Sánchez, Montserrat
dc.contributor.authorPastells Peiró, Roland
dc.date.accessioned2020-12-14T16:57:32Z
dc.date.available2020-12-14T16:57:32Z
dc.date.issued2020
dc.identifier.issn2696-5356
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10459.1/70064
dc.description.abstractLa crisi sanitària i social derivada de la pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest les deficiències estructurals en l’atenció a la gent gran (Rada, 2020). Les xifres tant de persones infectades com de mortes en els centres residencials per a gent gran han estat aclaparadores, reflex de la desatenció governamental i social d’aquests serveis. Malgrat l’experiència d’altres països, on els brots van començar abans i que advertien de les conseqüències de la malaltia en les persones grans, el focus d’atenció mediàtic i polític en les primeres setmanes de la crisi sanitària es va posar en els centres hospitalaris, descuidant els llocs on resideixen al menys 322.180 persones (Envejecimiento en Red, 2020). I el que és més, es van “vetar” els trasllats de les persones infectades en centres residencials a serveis d’aguts, sota un criteri basat en l’edat (no aplicat prèviament de manera aïllada) i que sens dubte ha comportat uns greus conflictes morals entre el personal sanitari, conscients que les residències esdevenien trampes mortals per als nostres grans (Caballero, 2020, 18 de maig). La xifra de persones mortes en residències de gent gran, amb COVID-19 o símptomes compatibles a principis de juny va ser de 19.233 (RTVE.es, 2020). Si bé hi ha una diferència notable entre comunitats autònomes, sent aquelles amb més afectació Madrid, Catalunya, Castella i Lleó i Castella- la Manxa. Davant d’aquesta situació, la Fiscalia General de l’Estat manté 190 diligències civils i 171 penals en relació amb la gestió de la crisi del coronavirus en les residències, de totes dues, 123 a residències catalanes (Ministerio Fiscal, 2020). Les residències de gent gran a més han tingut importants dificultats per cobrir les necessitats de personal, d’una banda a causa de les baixes de treballadores infectades o en contacte estret amb persones infectades, el que obliga a una absència de al menys dues setmanes. D’altra banda, la majoria del personal sanitari va ser absorbit pels serveis hospitalaris on la remuneració i condicions laborals solen ser més adequades que en les residències per a gent gran.ca_ES
dc.language.isocatca_ES
dc.publisherEdicions i Publicacions de la UdLca_ES
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a https://doi.org/10.21001/zoom.interdisciplinari.2020.1.10ca_ES
dc.relation.ispartofZoom interdisciplinari, 2020, núm. 1, p. 60-63ca_ES
dc.rightscc-by (c) José Tomás Mateos et al., 2020ca_ES
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by/4.0/*
dc.subjectCOVID-19ca_ES
dc.subjectResidènciesca_ES
dc.subjectGent granca_ES
dc.subjectDesigualtats en salutca_ES
dc.titleDesigualtats en salut i l’impacte de la COVID-19: el cas de les residències de gent granca_ES
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca_ES
dc.type.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca_ES
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_ES
dc.identifier.doihttps://doi.org/10.21001/zoom.interdisciplinari.2020.1.10


Files in this item

Thumbnail
Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

cc-by (c) José Tomás Mateos et al., 2020
Except where otherwise noted, this item's license is described as cc-by (c) José Tomás Mateos et al., 2020