Desigualtats en salut i l’impacte de la COVID-19: el cas de les residències de gent gran
Loading...
Date
2020
Authors
Mateos, José Tomás
Gea Sánchez, Montserrat
Pastells Peiró, Roland
Other authors
Universitat de Lleida. Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre Desigualtats Socials
Impact
Export
Share
Journal Title
Journal ISSN
Volume Title
Abstract
La crisi sanitària i social derivada de la pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest les deficiències
estructurals en l’atenció a la gent gran (Rada, 2020). Les xifres tant de persones infectades
com de mortes en els centres residencials per a gent gran han estat aclaparadores, reflex de la
desatenció governamental i social d’aquests serveis. Malgrat l’experiència d’altres països, on els
brots van començar abans i que advertien de les conseqüències de la malaltia en les persones
grans, el focus d’atenció mediàtic i polític en les primeres setmanes de la crisi sanitària es va posar
en els centres hospitalaris, descuidant els llocs on resideixen al menys 322.180 persones (Envejecimiento
en Red, 2020). I el que és més, es van “vetar” els trasllats de les persones infectades
en centres residencials a serveis d’aguts, sota un criteri basat en l’edat (no aplicat prèviament de
manera aïllada) i que sens dubte ha comportat uns greus conflictes morals entre el personal sanitari,
conscients que les residències esdevenien trampes mortals per als nostres grans (Caballero,
2020, 18 de maig).
La xifra de persones mortes en residències de gent gran, amb COVID-19 o símptomes compatibles
a principis de juny va ser de 19.233 (RTVE.es, 2020). Si bé hi ha una diferència notable
entre comunitats autònomes, sent aquelles amb més afectació Madrid, Catalunya, Castella i Lleó i
Castella- la Manxa. Davant d’aquesta situació, la Fiscalia General de l’Estat manté 190 diligències
civils i 171 penals en relació amb la gestió de la crisi del coronavirus en les residències, de totes
dues, 123 a residències catalanes (Ministerio Fiscal, 2020). Les residències de gent gran a més
han tingut importants dificultats per cobrir les necessitats de personal, d’una banda a causa de
les baixes de treballadores infectades o en contacte estret amb persones infectades, el que obliga
a una absència de al menys dues setmanes. D’altra banda, la majoria del personal sanitari va ser
absorbit pels serveis hospitalaris on la remuneració i condicions laborals solen ser més adequades
que en les residències per a gent gran.
Citation
Journal or Serie
Zoom interdisciplinari, 2020, núm. 1, p. 60-63