La humanitat, cada societat en la que es pot dividir, practica dues necessitats contradictòries en el seu funcionament col·lectiu: la de desplaçament en l’espai i, al mateix temps, la del control territorial limitant i filtrant els desplaçaments. La història recull les variacions d’aquestes necessitats com a resposta a l’evolució cultural i a les condicions econòmiques, tecnològiques i socials. I el món d’avui és el resultat de la combinació d’aquestes dues pràctiques que han deixat pobles en l’oblit de la història i han creat imperis que s’han vist com eterns abans de ser enderrocats. Mentre que l’evolució tecnològica ha facilitat els desplaçaments i n’ha possibilitat un augment de la distància, també ha permès incrementar el control territorial tant pel que fa a les fronteres com pel que fa a l’espai ocupat per les persones desplaçades. Un element insospitat, la COVID-19, ha posat en evidència l’estat actual de les dues pràctiques. Ara que la tecnologia permet la major mobilitat planetària, per primera vegada a la història s’ha bloquejat l’espai mundial en compartiments d’estructura política: s’ha tancat fronteres que, sobre el paper, es creien quasi oblidades, i s’ha limitat els moviments de la població a qualsevol escala geogràfica. Els desplaçaments, des dels petits moviments oscil·latoris quotidians fins aquelles migracions que es preveuen definitives, han estat limitats, controlats, prohibits i sancionats. A causa de la pandèmia, el control establert sobre el territori i els desplaçaments han convertit l’espai en un element present, conscientment imprescindible per la vida quotidiana. I aquest espai que semblava dominat, que només importava en relació al temps que es tardava en travessar-lo, ha adquirit una triple dimensió: la de l’espai personal —íntim i extensible a la unitat familiar—, la de l’espai social —de la comunitat formada per la família més extensa, amistats i veïns— i la de l’espai de la comunitat —integrada per qui es considera del grup d’iguals, en un sentit molt ampli i divers, i que pot integrar des de l’espai del barri i del municipi fins al de l’estat nació1. La reacció a la pandèmia ha afectat els moviments migratoris en les tres dimensions evidenciant, una vegada més, la feblesa de qui ha de recórrer a la pràctica migratòria com una opció de vida.