Any: 2020 Quadern 1 : La COVID-19 i les desigualtats socials. Reflexions interdisciplinàries

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 12
  • Item
    Open Access
    Zoom Interdisciplinari. 1 (2020). La COVID-19 i les desigualtats socials Reflexions interdisciplinàries
    (Càtedra Obra Social “La Caixa” d’Estudis sobre Desigualtats Socials, 2020) Allepuz i Capdevila, Rafael; Balsells, M. Àngels; Camps Mirabet, Núria; Cortada i Cortijo, Neus; Domingo, Jordi (Domingo i Coll); Enciso Rodríguez, Joan Pere; Gea Sánchez, Montserrat; Lapresta Rey, Cecilio; Mata Romeu, Anna; Mateos, José Tomás; Pastells Peiró, Roland; Pelegrí Viaña, Xavier
    En l’actualitat, l’arribada de la pandèmia del coronavirus i els seus múltiples efectes han estat motiu de debat des de totes les esferes socials pel seu impacte. Sens dubte, la rapidesa amb la que s’ha propagat el virus i els seus devastadors efectes sobre tota la població – amb major o menor intensitat, de forma més o menys directa o indirecta- i tots els sectors d’activitatprofessional i econòmica, li donen una excepcionalitat davant la qual no hem pogut romandre en silenci. És per aquest motiu, i perquè ens hem sentit des del principi interpel·lats pel que anàvem presenciant, que hem decidit escriure allò que necessitàvem expressar, tot i les limitacions de l’espai i del nostre temps. En aquest quadern us presentem una sèrie de reflexions realitzades pel professorat membre de la Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre les Desigualtats Socials de la Universitat de Lleida. Aquest equip de professorat ens hem caracteritzat per la interdisciplinarietat. Sempre hem cregut que aquesta tenia que ser la vessant analítica i reflexiva del grup. Tots els temes que hem treballat han estat tractats des d’aquesta perspectiva. En l’actualitat, l’arribada de la pandèmia del coronavirus i els seus múltiples efectes han estat motiu de debat des de totes les esferes socials pel seu impacte. Sens dubte, la rapidesa amb la que s’ha propagat el virus i els seus devastadors efectes sobre tota la població —amb major o menor intensitat, de forma més o menys directa o indirecta— i tots els sectors d’activitat professional i econòmica, li donen una excepcionalitat davant la qual no hem pogut romandre en silenci. És per aquest motiu, i perquè ens hem sentit des del principi interpel·lats pel que anàvem presenciant, que hem decidit escriure allò que necessitàvem expressar, tot i les limitacions de l’espai i del nostre temps. Esperem i desitgem que aquestes reflexions siguin útils i il·lustratives per a les persones que les llegeixin. Aquesta, i no altra, és la nostra voluntat. Creiem que des de la nostra atalaia universitària podem fer una aportació d’interès i enriquir el debat social, amb l’objectiu de millorar les possibles anàlisis que es puguin fer i de donar pistes i orientacions a aquelles persones.
  • Item
    Open Access
    Presentació
    (Edicions i Publicacions de la UdL, 2020) Universitat de Lleida. Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre Desigualtats Socials
    En aquest quadern us presentem una sèrie de reflexions realitzades pel professorat membre de la Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre les Desigualtats Socials de la Universitat de Lleida. Aquest equip de professorat ens hem caracteritzat per la interdisciplinarietat. Sempre hem cregut que aquesta tenia que ser la vessant analítica i reflexiva del grup. Tots els temes que hem treballat han estat tractats des d’aquesta perspectiva. En l’actualitat, l’arribada de la pandèmia del coronavirus i els seus múltiples efectes han estat motiu de debat des de totes les esferes socials pel seu impacte. Sens dubte, la rapidesa amb la que s’ha propagat el virus i els seus devastadors efectes sobre tota la població —amb major o menor intensitat, de forma més o menys directa o indirecta— i tots els sectors d’activitat professional i econòmica, li donen una excepcionalitat davant la qual no hem pogut romandre en silenci. És per aquest motiu, i perquè ens hem sentit des del principi interpel·lats pel que anàvem presenciant, que hem decidit escriure allò que necessitàvem expressar, tot i les limitacions de l’espai i del nostre temps. Esperem i desitgem que aquestes reflexions siguin útils i il·lustratives per a les persones que les llegeixin. Aquesta, i no altra, és la nostra voluntat. Creiem que des de la nostra atalaia universitària podem fer una aportació d’interès i enriquir el debat social, amb l’objectiu de millorar les possibles anàlisis que es puguin fer i de donar pistes i orientacions a aquelles persones.
  • Item
    Open Access
    Coronavirus: els efectes sobre l’economia del Regne d’Espanya
    (Edicions i Publicacions de la UdL, 2020) Enciso Rodríguez, Joan Pere
    En les diferents visions (i versions) que han tingut els cineastes sobre les crisis de les civilitzacions, el protagonista acostumava a ser gairebé sempre un(s) home(s) que sabia(en) utilitzar molt bé les armes i era(en) pur muscle. Ara bé, quan va arribar l’actual crisi, la pandèmia de la COVID- 19, ens adonem que no té res a veure amb el que totes i tots plegats podíem tenir en el nostre imaginari col·lectiu. La persona que ha d’interpretar el rol d’heroi no és un “Mad Max” que va carregat d’armes i fa “mega” explosions per destruir a l’enemic. En la realitat que estem vivint, el rol d’heroi l’ocupa una persona mal pagada, amb contractes temporals o/i de temps parcial1, que treballa en hospitals, CAPs o llars per a gent gran, obligada a exposar-se al virus, en moltíssimes ocasions, sense desinfectant o protecció adient. Els “combatents de primera línia”, en aquest apocalipsi no són soldats, sinó personal sanitari, personal de neteja, personal de l’àmbit social, caixeres i caixers, repartidors i repartidores de mercaderies... És a dir, tot un conjunt de persones que estan tenint cura dels seus conciutadans. Les “armes de defensa” són màscares quirúrgiques, bates protectores i ventiladors per ajudar a respirar a les persones que es troben en una fase greu de la malaltia. El que s’interposa entre nosaltres i el col·lapse no és la força bruta, sinó l’equip de protecció, els medicaments i els llits d’hospital. És aquesta capacitat de benestar la que ha estat subfinançada i, fins i tot, privatitzada en les últimes dècades per fer negoci amb la salut. Estem parlant del pilar bàsic de la civilització: tenir cura de les persones grans, tenir cura de la salut, cobertura universal de la seguretat social i davant de la pèrdua dels ingressos garantir una prestació d’atur o ingressos mínims perquè la població tingui al seu abast la possibilitat de cobrir les seves necessitats vitals. Alguns, líders polítics i mitjans de comunicació, intenten establir l’existència d’una dicotomia en el debat sobre la COVID-19. No és una elecció entre l’ “economia” per un costat, i la “salut” per l’altre. L’ “economia” no és simplement una qüestió de diners o guanys, sinó també, de les condicions materials de les persones. Resulta necessari insistir en que la primera missió de l’economista, en aquests moments i sempre, ha de ser la d’actuar per a que tots els éssers humans puguin satisfer les seves necessitats més fonamentals. En la línia que comenta Gimeno (2012) “Un economista no pot estar tranquil mentre col·lectius importants d’éssers humans passin necessitat, no poden sentir-se satisfets mentre hagi fam en el món, mentre hagi persones que no poden cobrir les seves necessitats bàsiques, fins i tot en les societats desenvolupades”.
  • Item
    Open Access
    COVID-19 i els ODS
    (Edicions i Publicacions de la UdL, 2020) Camps Mirabet, Núria; Enciso Rodríguez, Joan Pere
    Aquest any 2020 va començar amb una voluntat política i institucional, semblava que ferma, d’impulsar l’Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), motivat, sobretot, per les grans mobilitzacions arreu del planeta, que es van dur a terme al llarg de l’any 2019, on es reclamava tenir cura del medi ambient. A partir del mes de febrer es comença a viure una nova realitat l’aparició d’una epidèmia que va sorgir a Wuhan (Xina) al desembre de 2019 i que es va anar estenen pels diferents països, esdevenint una pandèmia, com a conseqüència de la gran capacitat de desplaçament de les persones a través dels avions i els diferents mitjans de transport, la globalització. Alguns líders polítics i socials, veient l’actual conjuntura, es poden veure molt predisposats a proposar, en aquests moments d’emergència sanitària i de crisi econòmica que ha traspassat el llindar de la porta en moltes societats, que és convenient oblidar-nos dels ODS. Els que poden fer aquestes afirmacions són persones interessades en aturar la necessitat de canvi de model productiu que és urgent aplicar per resoldre els problemes tan greus amb els que s’enfronten les diferents societats del planeta. Es comença a donar un consens general de resignació de que la pandèmia provocarà una crisi econòmica més gran que la de 1929 i la de 2008. Aquesta crisi està provocant i provocarà el tancament de moltes petites i mitjanes empreses molt vinculades amb activitats econòmiques de proximitat, locals. Riquesa que es queda en el territori. La reducció d’activitat econòmica comportarà una reducció en el nivell d’ocupació, reduint-se el nivell d’ingressos de milers i milers de famílies. El fantasma de la pobresa i la fam comença a recórrer els diferents països del planeta, en uns casos agreujant la situació i en altres com a nova problemàtica social.
  • Item
    Open Access
    L’ocupació abans de la COVID-19
    (Edicions i Publicacions de la UdL, 2020) Allepuz i Capdevila, Rafael
    El treball és la principal activitat de la nostra vida, a la que dediquem més hores i de la qual depenem econòmicament. Les nostres condicions de vida depenen de les circumstàncies en les que treballem i cóm ho fem. La nostra vida és una continua adaptació a les condicions de treball.