Fernández Armenteros, José Manuel. (2019) . Psoriasis y factores de riesgo cardiovascular: Estudio poblacional, ateromatosis subclínica y vasa vasorum adventiciales. Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/669261.

Antecedents y objectius: La psoriasi és una malaltia inmunoinflamatòria de la pell molt prevalent (afectació del 1-3% de la població mundial) de la que existeixen pocs estudis de prevalença realitzats a Espanya. També hi ha escassetat d’estudis de gravetat, la majoria dels quals s’han fet per dermatòlegs de països del nord d’Europa i els Estats Units, basant-se en el PASI o el BSA. S’associa a múltiples comorbiditats (artritis, fetge greixós, síndrome metabòlica i factors de risc cardiovascular clàssics), essent els events cardiovasculars majors la principal causa de mort en aquests pacients i la seva freqüència és més gran que en la població general. Així mateix sembla que hi ha una major prevalença d’ateromatosi en aquests pacients, el que es correlaciona amb un major risc de malaltia cardiovascular. Per tant, un diagnòstic precoç de malaltia arterial subclínica és important en aquests pacients, i cada vegada s'està investigant més la manera de detectar l'ateromatosi en les seves formes més inicials com són el dany endotelial i l'augment de la densitat de vasa vasorum adventicials. Objectius: 1) Analitzar mitjançant un estudi epidemiològic la prevalença de psoriasi en el nostre entorn, la seva distribució segons edat i sexe, i la seva severitat; 2) Determinar la associació amb els factors de risc cardiovascular i els esdeveniments cardiovasculars majors en un àrea on la dieta i la cultura tenen característiques diferents; 3) Valorar la presència de malaltia ateromatosa en un grup de pacients amb psoriasi i una població control, comparar-lo amb les escales de risc predictiu cardiovascular SCORE i REGICOR i obtenir els valors de densitat de vasa vasorum adventicials carotidis en ambdós grups. Resultats: Sobre una base de dades poblacional amb 398.701 individus, la prevalença de psoriasi va ser del 1.72%, essent major en homes (1.88% vs 1.56%). Un 7.27% del grup amb psoriasi va presentar una intensitat moderada-severa. Els pacients amb psoriasi van presentar major freqüència de síndrome metabòlica i de la resta de factors de risc cardiovascular clàssics, així com d'events cardiovasculars majors. L’ateromatosi subclínica va tendir a ser més prevalent en el grup amb psoriasi (46% vs 36%, p = 0.309). La presència d'ateromatosi carotídia va ser més prevalent en el grup de psoriasi moderada-severa que en el grup control (44.4% vs 18.0%; p = 0,026%) i, en el grup amb psoriasi, el 35.0% dels individus classificats com de risc baix segons SCORE i el 40.9% segons REGICOR van presentar una placa d'ateroma en algun dels territoris explorats. També es va evidenciar un augment en la densitat dels vasa vasorum adventicials carotidis en el grup de pacients amb psoriasi, així com també una associació amb l'obesitat i el perímetre alterat de cintura. Conclusions: En el nostre entorn, el 1.72% dels individus pateixen psoriasi, i el 7.27% d’aquests han estat classificats dins el grup de psoriasi moderada-greu. Aquesta xifra es molt diferent a la trobada en altres series del nord de Europa i els EE.UU on troben que els casos de psoriasi moderada-greu son del voltant del 25%. En part podria ser degut a que hem utilitzat com sistema de classificació la terapèutica emprada però també podria tenir relació amb l’estil de vida al aire lliure del nostre país, la diferent dieta i la menor utilització dels immunomoduladors. Hem corroborat la important associació entre psoriasi i factors de risc cardiovascular clàssics ja detectats en estudis d’altres entorns, malgrat les diferencies culturals. Això reforçaria que l’abordatge de la psoriasi hauria de ser multidisciplinar i que s’hauria de descartar en l’estudi inicial patologies com la dislipèmia, la hipertensió i la diabetis, reduir factors de risc cardiovascular com el tabaquisme i l’alcoholisme i intervenir amb modificacions de la dieta i l’activitat per reduir pes. Igualment hem evidenciat la presencia d’ateromatosi subclínica malgrat un SCORE i REGICOR baixos (determinats en molts pocs estudis) el que indicaria que en aquests estudis inicials i de seguiment s’hauria d’incloure una ecografia femoral i carotídia. Finalment hem evidenciat també per primer cop en aquesta malaltia que es pot detectar d’una forma precoç la presència d’ateromatosi subclínica mitjançant la detecció de vasa vasorum adventicials per ecografia de microbombolles.