El canvi climàtic d'origen antròpic fa necessària la recerca d'alternatives viables per intentar pal·liar-lo. Una de les múltiples opcions és contribuir a la reducció del CO2 atmosfèric segrestant carboni en el sòl. La recuperació d'àrees degradades, com les afectades per activitats extractives, pot permetre incrementar el carboni orgànic segrestat en el sòl al mateix temps que es restaura la zona. En el present treball s'han estudiat els canvis quantitatius i qualitatius, en 18 anys, del carboni orgànic del sòl d'una pedrera de calcàries dolomítiques rehabilitat mitjançant terres adobades amb fangs de depuradora. S'ha comparat parcel·les adobades amb una mescla de terra i fangs de depuradora amb d'altres restaurades només amb terra de la zona. Es disposa de mostres agafades el novembre de l'any 1996, un mes després de l'estesa de les terres, i d'altres a la primavera del 2014. S'ha analitzat el C oxidable amb dicromat de potassi (C orgànic total) i també altres formes més estables del carboni, com el C no hidrolitzable amb àcid clorhídric i el C insoluble en medi alcalí (humines). Els resultats mostren que el contingut de C orgànic a parcel·les tractades amb fangs de depuradora i a les control ha augmentat significativament passats 18 anys. També s'ha observat que els sòls tractats amb fangs presenten valors més elevats de C recalcitrant i de C insoluble en medi alcalí que les parcel·les control. Així doncs, considerant el període 1996-2014, la restauració mitjançant fangs de depuradora ha suposat un segrest net de 26 Mg C ha -1 en comparació als 19 Mg C ha -1 en el sòl control. Per tant, es pot afirmar que l'aplicació de fangs pot contribuir a accelerar i augmentar el segrest de C en sòls d'activitats extractives restaurades.