No hi ha dubte que l’espoli del patrimoni cultural ha estat i és una de les xacres de la societat. Cada vegada però, en som més conscients, i de resultes apareixen més publicacions que posen de manifest aquesta problemàtica. No obstant això, són escassos els estudis que inclouen dades quantitatives. En aquest article intentarem quantificar, en nombre, la repercussió de l’espoli del patrimoni cultural català, i per tal d’assolir-ho recorrerem a una font pràcticament inexplorada: les dades que genera la tasca policial. Una de les fonts quantitatives més objectives i de major qualitat són les denúncies policials, que tot i no estar exemptes d’imprecisions són, de ben segur, una de les eines que més s’hi aproxima. En aquest sentit, hem incorporat fonts qualitatives com les entrevistes, la premsa, entre d'altres, per tal de complementar, i en alguns casos ampliar, els fets coneguts. El creuament i anàlisi de les dades d’ambdues fonts ens ha permès contextualitzar els atemptats contra el patrimoni: els llocs on es produeixen, els tipus penals més habituals, etc. Això ens ha permès obtenir una aproximació numèrica de l’espoli historicoartístic a Catalunya, així com la seva dispersió territorial. Aquesta diagnosi quantitativa i territorial del fenomen pensem que hauria de contribuir a obrir un debat social sobre quines mesures s’haurien d’emprendre per garantir una protecció del patrimoni més eficient.