Màster universitari en Protecció Integrada de Cultius

Permanent URI for this collection

Treballs de fi de màster en Protecció Integrada de Cultius de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària [Més informació]

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 4 of 4
  • Item
    Open Access
    Rol de la glutatión-S-transferasa y del citocromo P450 en la resistencia metabólica a herbicidas en Lolium rigidum de cereales de invierno
    (2020-01) Oliver Flores, Ana
    El vallico (Lolium rigidum) es la especie más propensa a desarrollar resistencias a herbicidas en todo el mundo. En España está considerada la mala hierba con mayor impacto negativo en los cereales de invierno. Esta especie puede desarrollar resistencia a todos los herbicidas disponibles, tanto por mecanismos ligados al sitio de acción como por mecanismos no ligados al sitio de acción. Entre los mecanismos no ligados al sitio de acción, el más preocupante es la capacidad aumentada de metabolizar los herbicidas (a diferencia de una planta sensible), porque es precisamente este mecanismo el que puede dar resistencia a varios herbicidas con diferentes modos de acción. En España, ya hay poblaciones de L. rigidum en cereales de invierno que no son controladas con la mayoría de herbicidas del mercado, pero sus mecanismos de resistencia no ligados al sitio de acción aún no han sido estudiados. Además, disponer de herramientas de detección rápida de la presencia de metabolismo aumentado como mecanismo de resistencia, sería una información muy valiosa en la ayuda a la toma de decisiones para racionalizar el uso de los herbicidas, como marca la directiva europea. Los objetivos de este trabajo fueron, mediante ensayos en invernadero, 1) confirmar la resistencia al herbicida prosulfocarb (grupo HRAC N) en dos poblaciones con resistencia múltiple a varios herbicidas, 2) estudiar, mediante el uso de inhibidores, el rol de dos familias de enzimas, el citocromo P450 (P450) y la glutatión-S-transferasa (GST), en la respuesta resistente al herbicida prosulfocarb y 3) estudiar las resistencias cruzadas a otros grupos de herbicidas. Además, en ensayos de laboratorio se estudió: 1) los niveles de expresión de la enzima LrGST1 en estas poblaciones, y 2) se evaluó el potencial uso para el vallico de una herramienta de detección de resistencias a herbicidas rápida (BReD) inicialmente desarrollada para Alopecurus myosurides, otra mala hierba. Los experimentos se llevaron a cabo mediante la aplicación de dos inhibidores, el NBD-Cl (fungicida) para la GST, y el malatión (insecticida) para la P450, y posterior del herbicida prosulfocarb en plántulas de L. rigidum para el estudio en post-emergencia y semillas germinadas para el de pre-emergencia. Por otra parte, para conocer las resistencias cruzadas de nuestras poblaciones de vallico resistentes a prosulfocarb, se aplicaron herbicidas de los grupos HRAC K1, K3 y C2, propizamida, flufenacet y clortolurón, respectivamente. Para estos experimentos se realizó el posterior análisis de la supervivencia y reducción de peso fresco de la parte aérea. Los ensayos para comprobar el funcionamiento del kit BReD se llevaron a cabo mediante lecturas de la intensidad de la banda en el dispositivo Lateral Flow Device de hojas de vallico resistente y su posterior comparación con las concentraciones de LrGST1 obtenidas mediante ELISA. Las dos poblaciones resistentes utilizadas se mostraron resistentes al prosulfocarb y se observó una baja, aunque presente, resistencia cruzada a los herbicidas con distinto modo de acción testados. La aplicación del inhibidor de GST, NBD-Cl, no mostró ningún beneficio de sinergismo para la mortalidad o reducción de peso al aplicarse juntamente con prosulfocarb, tanto en pre como post-emergencia, indicando que este inhibidor no es apto para estudiar el potencial rol de la enzima GST en la resistencia metabólica en ensayos con planta viva. Tampoco se detectó una mejora en el efecto del prosulfocarb al aplicar el inhibidor de la P450, el malatión, en pre-emergencia, produciéndose incluso un incremento de la resistencia. En cambio, el malatión aplicado en post-emergencia redujo la resistencia en las dos poblaciones, disminuyendo la supervivencia e incrementando la reducción de peso fresco, indicando que la P450 sí estaría implicada en la resistencia metabólica. Finalmente, en plantas resistentes se obtuvieron concentraciones de la enzima LrGST1 muy superiores a plantas sensibles, correspondiéndose con las intensidades de las bandas del Lateral Flow Device. Por un lado, se confirmó que la GST también estaría implicada en el mecanismo de resistencia por metabolismo aumentado y, también podría indicar que potencialmente es posible una adaptación del kit para uso en campo para el vallico como test de detección rápida.
  • Item
    Open Access
    Preferència de posta del depredador Dicyphus errans (Hemiptera: Miridae) entre diferents plantes
    (2019-10) Pagès Mas, Pere
    En moltes parts del món i específicament a Europa, el control biològic s'està convertint cada cop més en un eix principal en les estratègies de control integrat de plagues en cultius en hivernacle. En aquest treball s'ha estudiat alguns paràmetres de l'espècie Dicyphus errans, depredador polífag que actualment no es comercialitza però que pot tenir potencial per introduir-se en el mercat. S'han dut a terme assajos de supervivència i velocitat de desenvolupament, en condicions de laboratori i segons diferents dietes. En aquests assajos es va poder observar la importància de la planta hoste i de l'alimentació que complementa la dieta. També s'ha determinat l'entrada a la fertilitat de les femelles de D. errans i s'ha fet un assaig per observar en quina espècie vegetal (pebrot, cogombre, tomàquet o calèndula) presenten més preferència per pondre els ous. Malgrat que en totes les espècies vegetals va haver-hi naixements, s'ha observat més preferència de posta en les plantes de tomàquet.
  • Item
    Open Access
    Resposta de Stenomesius japonicus i Necremnus tutae als volàtils induïts a la planta de tomàquet amb Tuta absoluta i amb Macrolophus pygmaeus
    (2018-10) Pequeño Galea, Laura Maria
    La Tuta absoluta (Meyrick) (Lepidoptera: Gelechiidae) és una plaga invasora que produeix danys importants als cultius de tomàquet a la zona mediterrània. Aquesta plaga té un ampli ventall d'enemics naturals, entre els quals, els més importants són els insectes depredadors i els paràsits. Tot i això, el coneixement sobre els parasitoides larvals és limitat. En tots els cultius és important la interacció entre plantes, herbívors i enemics naturals. Aquestes interaccions estan mediatitzades per les volàtils emeses per la planta i els herbívors; aquestes volàtils són indicis per als paràsits que els permeten realitzar cerques orientades d'host. Per entendre millor la biologia de dos dels parasitoides més abundants de T. absoluta a la zona mediterrània, Stenomesius japonicus i Necremnus tutae, hem realitzat experiments de laboratori per conèixer: (1) la capacitat dels dos parasitoides per detectar la planta de tomàquet i la planta de tomàquet infestada, (2) per determinar la capacitat de N. tutae per detectar la planta de tomàquet amb traces de Macrolophus pygmaeus, (3) per conèixer la capacitat de N. tutae per discriminar entre les traces de M. pygmaeus en fullets de tomàquet infestats amb T absoluta i els que no tenen presència de depredadors. A més, s'ha estudiat l'efecte de les volàtils depredadores sobre l'eficàcia de N. tutae sobre la plaga. Stenomesius japonicus no va poder detectar la planta de tomàquet i només va detectar la planta atacada per T. absoluta amb una infestació elevada de plagues. Necremnus tutae va detectar tant la planta de tomàquet com la planta atacada per T. absoluta, també va detectar la planta amb rastres de M. pygmaeus. El parasitoide N. tutae va parasitar més els fulletons de tomàquet quan estaven en contacte amb el depredador.
  • Item
    Open Access
    Estratègies de control integrat de Eotetranychus carpini (Oudemans) (Acari: Tetranychidae) en vinya: Control biològic i dosificació zonal de productes fitosanitaris
    (2017-10) Mármol Rodríguez, Ariadna
    La vinya és un cultiu de gran rellevància mundial. A Catalunya, particularment, la producció de vins i caves de qualitat representa el tercer sector més important de la indústria agroalimentària. Per tal de fer front a diverses plagues, malalties i males herbes que perjudiquen aquest cultiu i el seu rendiment, la protecció integrada de cultius ofereix diverses eines per garantir un ús sostenible dels productes fitosanitaris. En els darrers anys, la presència de l'aranya groga, Eotetranychus carpini (Acari: Tetranychidae), s'ha intensificat a les vinyes del sud d'Europa i ha esdevingut un problema en algunes zones de Raïmat (Lleida). En aquest sentit, aquest treball avalua dues metodologies que pretenen mantenir de manera efectiva la població d'aranya groga per sota del llindar econòmic de danys: (1) el control biològic mitjançant l'alliberament dels fitoseids depredadors, Amblyseius andersoni (Acari: Phytoseiidae), i (2) un sistema d'ajustament del volum d'aplicació de productes fitosanitaris basat en el vigor vegetatiu dels ceps estimat segons imatges aèries. En el primer cas, malgrat que es va apreciar una tendència a l'augment de A. andersoni a les zones on aquests eren alliberats, possiblement associada també a una certa disminució de les poblacions de E. carpini, no podem parlar clarament d'èxit d'aquest mètode a causa de l'elevada variabilitat en els resultats, que impedeix obtenir conclusions robustes. En el segon cas estudiat, en canvi, es va poder comprovar un augment de l'eficiència de l'aplicació en obtenir deposicions similars a dosi inferior en capçades de diferent vigor, mentre es garantia l'eficàcia biològica. En conjunt, aquest treball aporta noves dades experimentals i discussions sobre la gestió de E. carpini en vinya en un context de control integrat de plagues.