Aquest estudi està dedicat a analitzar el segon setge carlí de la ciutat de Puigcerdà, que va tenir lloc els dies 10 i 11 d’abril de l’any 1873, a l’inici de la III Guerra Carlina. La revolució de 1868 va tornar a obrir la via carlina. Encara que no fou fins la fallida de la I República i el curt regnat d’Amadeu de Savoia quan el pretendent carlí, Carles VII, va adonar-se que s’iniciava una nova oportunitat d’aconseguir la corona espanyola. A partir de 1872 les partides carlines varen recórrer el territori català, sobretot les zones muntanyoses. Amb la caiguda de Berga i de Ripoll, la vila de Puigcerdà es va témer un proper atac carlí; efectivament, aquest va produir-se a la primavera de l’any 1873. Anteriorment, la població va iniciar una intensa fortificació i millora de les seves defenses. El setge fou curt, ja que va durar només 26 hores, però força intens i ferotge. Els constants fracassos carlins a l’hora de conquerir Puigcerdà i l’arribada a la Cerdanya de la columna del coronel de l’exèrcit nacional Cabrinetty varen fer desistir les tropes carlines, finalitzant així el setge carlí