L’estudi pretén analitzar l’aplicació de la Constitució de Cadis a la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal, tot partint de l’enviament de les respostes de la junta local de defensa i del capítol catedralici de Lleida a la consulta al país que convocà la Junta Central, l’actuació de l’ardiaca de Benasc Josep Espiga i Gadea a les Corts i la nul·la implantació de la carta magna per l’ocupació napoleònica. Al llarg de la primera restauració de Ferran VII es mantingué vigent l’esperit absolutista exhibit pel bisbe Jeroni Maria de Torres a la carta pastoral conjunta publicada a Palma a finals de 1812 fins al març de 1820 quan s’inicià el període constitucional i els lleidatans celebraren la consecució de la sobirania nacional, els antics vassalls esdevingueren ciutadans i elegiren per sufragi indirecte els representants municipals, els propietaris s’enrolaren a la Milícia Nacional, s’aixecà una làpida commemorativa de la Constitució i gràcies a la llibertat d’impremta es publicà el Semi-Semanario Ilerdense (1822). La cultura política contrària a la carta magna l’encapçalà el bisbe Renteria a través de l’enviament de diversos oficis i representacions a les Corts liberals.