Les relacions interlingüístiques al Pirineu central en una perspectiva diacrònica. Aportacions des de la sintaxi

View/ Open
Issue date
2010Suggested citation
Suïls, Jordi;
.
(2010)
.
Les relacions interlingüístiques al Pirineu central en una perspectiva diacrònica. Aportacions des de la sintaxi.
Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2010, annals 2008-2009, p.495-513.
http://hdl.handle.net/10459.1/68963.
Metadata
Show full item recordAbstract
En la nostra contribució volem posar de manifest l’interès de la sintaxi per a entendre les relacions lingüístiques transpirinenques en base al seu caràcter contigu en termes geogràfics, que permet obtenir
una imatge de les vinculacions interlingüístiques i les diferenciacions intralingüístiques alhora. Ho mostrem prenent com a exemple alguns trets morfosintàctics: la distribució dels auxiliars en aranès en connexió amb el que trobem en català i, singularment, el que trobem en alt pallarès i la forma i la distribució geogràfica de l’expletiu se com a introductor d’interrogatives indirectes (cat.: no saben se qui vindrà / oc.: non saben se qui vierà). A més mirem d’establir un contrast entre fenòmens:
- dinàmiques lingüístiques relativament recents on es fa notar el factor geopolític, que es poden exemplificar amb el cas de les alteracions en l’auxiliaritat en aranès;
- dinàmiques amb distribució no condicionada per l’existència de fronteres administratives recents, és a dir, de datació possiblement més antiga.
La legitimitat d’una perspectiva pirinenca es posa de manifest en l’originalitat d’alguns fenòmens observables: caràcter local i al mateix temps transpirinenc, que suggereix l’existència d’un àmbit
particular de relacions interlingüístiques. A l’hora d’interpretar les dades, ens adonem que el panorama anterior a la romanització està encara per definir. Però més enllà, si les afirmacions de Coromines, en constatar la notable pervivència de l’element prellatí al vessant meridional dels Pirineus centrals i occidentals, han de ser tingudes per certes en el sentit que la llatinització efectiva d’aquestes valls pirinenques és un fet tardà, aquell panorama pren una aparença complexa: cal no oblidar el paper encara no del tot definit de la dominació musulmana; si bé aquest és un fet en aparença eminentment meridional, per a bona part del territori també sembla derivar en una certa posada a zero del comptador de la romanització. I llavors, per contra, potser l’impacte romanitzador que hi segueix no pot ser descrit en termes estrictament meridionals.