Show simple item record

dc.contributor.authorSuïls, Jordi
dc.date.accessioned2020-06-05T10:43:41Z
dc.date.available2020-06-05T10:43:41Z
dc.date.issued2006
dc.identifier.issn1137-0378
dc.identifier.issn2339-9716
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10459.1/68961
dc.description.abstractEn el nostre article considerem la producció literària de temàtica pirinenca fins a mitjan segle XX. Analitzem el conjunt a partir d’una dimensió geopolítica i una dimensió sociològica, ambdues estretament imbricades. En la primera dimensió contrastem les obres provinents de l’Estat francès amb les que provenen de l’Estat espanyol. En la segona dimensió prenem en compte l’extracció social i geogràfica dels autors. L’aplicació d’aquestes dues vies a l’anàlisi ens fa veure diverses circumstàncies: en primer lloc, que la història de l’aparició de la pràctica excursionista i pirineista propicia una manera determinada de veure la muntanya i els qui l’habiten; atès que aquesta pràctica apareix en el si d’elits socials i intel·lectuals que presenten trets prou diferents a banda i banda, reflecteix un rerefons ideològic i sociopolític i hi estableix una dinàmica de retroalimentació que tindrà també resultats prou distints. En segon lloc, com que els autors poden o no provenir de l’àmbit pirinenc mateix, hom es pot plantejar si existeix una literatura sobre la muntanya i una literatura de la muntanya (aquesta seria produïda pels pirinencs mateixos). Si més no, en una determinada època i a l’Estat francès hi ha un contrast clar entre algunes obres que constitueixen una certa literatura dels pirinencs ambientada a la muntanya i la literatura sobre els Pirineus produïda per autors no pirinencs. Possiblement perquè no s’expressa en francès, la primera és senzillament ignorada. Hi ha hagut, doncs, una literatura dels pirinencs que es caracteritza, entre altres coses, pel fet que transmet una visió molt menys paisatgística de la muntanya i no utilitza la denominació “Pirineus”. Paradoxalment, aquesta forma d’expressió autòctona apareix allà on el context polític hi és del tot opac. Per contra, en el context català hi ha una receptivitat molt més clara envers l’autoctonicitat, fins i tot (o sobretot) en el món excursionista, però no trobem una veritable expressió de l’autoctonicitat i sí una certa variabilitat que es mou entre la idealització o el tòpic i la simple observació amb notes de geografia humana.ca_ES
dc.description.abstractThis article deals with literary production with Pyrenean subjects until the middle of the 20th century. The whole is analyzed from a geopolitical and sociological dimension, both of them closely linked. In the first dimension, the literary works from the French State are contrasted with the ones from the Spanish State. In the second dimension we take into consideration the social and geographical origin of the auhtors. The application of these two ways of analysis shows several circumstances: on the one hand, the beginning of the practice of excursionism and “Pyreanism” leads to a concrete way of seeing the mountains and those who live there. Since this practice appears in social and intellectual elites which have got different features on one side and the other of the Pyrenees, it reflects a socio-political and ideological background and establishes a retro-alimentation dynamical that will have quite different outcomes. On the other hand, some authors may be from the Pyrenees ambit itself, while others may not. So, we should distinguish literature about the mountain from literature from the mountain (produced by authors from the Pyrenees). Nevertheless, during a particular period, in the French State there is a clear contrast between a literature made by people from the Pyrenees and whose action happens in the mountain and a literature about the Pyrenees but produced by authors who aren’t from there. The first one is simply neglected, possibly because French is not its language. So, there exists a literature from the Pyrenees which transmit a much less landscapist vision of the mountain and does not use the name “Pyrenees”. Paradoxically, this way of autochthon expression appears where the political context is completely opaque. On the contrary, in the catalan context there is a clearer receptivity towards autochthony, even in the excursionist world. However, we can not find a veritable expression of this autochthony, but certain variability between idealizations, topic o simple observation with human geography notes.ca_ES
dc.language.isocatca_ES
dc.publisherCentre d'Estudis Comarcals del Ripollèsca_ES
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a : https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/225135ca_ES
dc.relation.ispartofAnnals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006, annals 2004-2005, p. 133-148ca_ES
dc.rights(c) Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006ca_ES
dc.titleLiteratura pirinenca i discurs pirinencca_ES
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articleca_ES
dc.identifier.idgrec014039
dc.type.versioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersionca_ES
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca_ES


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record