lex sportiva permet l'organització de relacions entre els integrants de la comunitat jurídica de l'esport. Davant d'aquesta organització, els estats han dictat normes jurídiques acord amb el sistema polític imperant, col·locant el subjecte esportiu en la disjuntiva d'aplicació de normes. La segona, l'autonomia jurisdiccional, presenta dues perspectives. La submissió al jutge estatal, o la submissió al "jutge esportiu". Apareix la necessitat de buscar una alternativa a la jurisdicció estatal, sent l'arbitratge el preferit. En aquest context, es va desenvolupar el Tribunal Arbitral de l'Esport, que no satisfà les necessitats del justiciable sud-americà, requerint-se una solució adequada les seves especials circumstàncies.