Granado Casas, Minerva. (2020) . Adherencia a la Dieta Mediterránea y resultados percibidos por el paciente en la diabetes autoinmune. Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/668924.

Objectius: Avaluar els hàbits alimentaris i el grau d’adherència a la Dieta Mediterrània dels pacients adults amb DM1; avaluar les diferències en la ingesta dietètica entre els pacients amb DM1 i RD i sense aquesta; comparar els resultats percebuts pel pacient (qualitat de vida i satisfacció amb el tractament) entre els pacients amb diabetis autoimmune latent de l’adult (LADA) i els pacients amb DM1 i DM2; estudiar l’associació entre els resultats percebuts pel pacient i la RD en pacients amb DM1; determinar la relació entre el patró dietètic (Dieta Mediterrània i alimentació saludable) i els resultats percebuts pel pacient en pacients amb DM1. Mètodes: El disseny de l’estudi va ser transversal i multicèntric. Es va reclutar una mostra de 262 participants amb DM1 i 254 subjectes sense diabetis comparables amb edat i sexe, seleccionats de les poblacions de referència. A més, es van reclutar 48 pacients amb LADA i 297 pacients amb DM2. Es van administrar, mitjançant entrevista personal, el qüestionari de freqüència de consum d’aliments dissenyat per Willet et al., l’Audit of Diabetes-Dependent Quality of Life (ADDQoL-19) i el Diabetes Treatment Satisfaction Questionnaire (DTSQ). Resultats: Els pacients amb DM1 van tenir una major adherència a la Dieta Mediterrània i una alimentació més saludable. Els pacients amb RD van tenir una ingesta total de greixos menor que els pacients sense RD. L’elevada ingesta d’àcids grassos mono-insaturats (MUFA), àcid oleic i vitamina E es va associar amb una menor presència de RD en pacients amb DM1. La ingesta de carbohidrats es va relacionar amb una major presència de RD. Els pacients amb LADA i RD tractats amb insulina van mostrar una pitjor percepció de la seva qualitat de vida i una major freqüència d’hiperglucèmies percebudes. La RD es va associar amb una pitjor qualitat de vida i una major freqüència d’hipoglucèmies percebudes. L’adherència a la Dieta Mediterrània moderada i alta es va relacionar amb una qualitat de vida millor. Conclusions: Els pacients adults amb DM1 van mostrar una major adherència a la Dieta Mediterrània i un patró d’alimentació més saludable que els participants sense diabetis. Els pacients amb RD van tenir una ingesta de greixos més desfavorable que els pacients sense RD. Els pacients amb LADA van mostrar una qualitat de vida i satisfacció amb el tractament pitjor en comparació amb els pacients amb DM1 i DM2. La RD es va relacionar amb una percepció de la qualitat de vida i satisfacció amb el tractament pitjor en els pacients amb DM1. La Dieta Mediterrània es va associar positivament amb la qualitat de vida en els pacients amb DM1.