Santamaría Martos, Fernando. (2019) . Medicina de precisión: Síndrome de Apnea Obstructiva del Sueño. Universitat de Lleida. http://hdl.handle.net/10803/668656.

La síndrome d'apnea-hipopnea de la son (SAOS) afecta més d'un 10% de la població adulta, i aquesta prevalença va augmentant amb l'edat. El SAOS es caracteritza per episodis repetits d'obstrucció de la via aèria superior durant el son, causant hipoxèmia intermitent i interrupció del son. El SAOS es relaciona amb un deteriorament de la qualitat de vida, somnolència diürna excessiva, malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, ia més amb un excés de mortalitat, principalment per malaltia cardiovascular i càncer. Quant als factors de risc, l'edat, el sexe masculí i l'índex de massa corporal són els més importants. Cada esdeveniment apnéico finalitza amb un arousal (despertar electroencefalogràfic). Els episodis d'hipòxia intermitent i els arousals provoquen un augment de l'activitat simpàtica i canvis sobtats de la pressió arterial, que contribueixen al desenvolupament d'hipertròfia miocàrdica, arítmies cardíaques i mort per causa cardiovascular. A més, aquests episodis repetits d'hipòxia-reoxigenació, i l'augment de l'activitat simpàtica poden activar diferents vies patogèniques que afavoreixen la carcinogènesi com són: estrès oxidatiu, inflamació sistèmica i activació del factor induït per la hipòxia. Aquestes alteracions fisiològiques explicarien el major risc de desenvolupar malaltia cardiovascular i càncer en pacients amb SAOS. No obstant això el SAOS sembla no contribuir de la mateixa manera en tots els pacients en el desenvolupament de malaltia cardiovascular i de càncer. D'altra banda, el diagnòstic de SAOS és complex i requereix d'una prova nocturna que ha de ser avaluada per experts. Els qüestionaris que intenten diferenciar al pacient SAOS té una habilitat de discriminació baixa, fent difícil el cribratge i el diagnòstic ràpid de la SAOS. L'objectiu de la present tesi és avaluar l'ús de biomarcadors en el maneig del pacient amb SAOS tant a nivell de diagnòstic, com per estratificar el risc cardiovascular i carcinogènic dels mateixos. En el primer estudi de la present tesi es van identificar microRNAs (miRNAs) circulants que fossin estables en pacients amb i sense SAOS i que permetin homogeneïtzar els resultats i reduir la variabilitat tècnica. En el segon estudi es va avaluar el perfil circulant de miRNAs per al diagnòstic del pacient amb SAOS i es va trobar una empremta de miRNAs que permet discriminar al pacient SAOS amb més precisió que els qüestionaris actuals. A més, es van identificar una sèrie de miRNAs que canviaven amb el tractament amb pressió contínua positiva de la via aèria (CPAP). En el tercer estudi no es va trobar un perfil de miRNAs capaç de distingir grups amb diferent risc cardiovascular dins dels pacients SAOS. Tot i això, es van identificar dos miRNAs que estaven associats amb paràmetres de pressió arterial en els pacients amb SAOS. Finalment, en el quart estudi es va observar, que en pacients amb melanoma cutani el SAOS s'associa amb un increment en els nivells sanguinis de VCAM-1 que podria indicar la contribució de la SAOS en la tumorigènesi via adhesió per integrines. En resum, en la present tesi s'ha avançat en l'ús de la medicina de precisió en els pacients amb SAOS. I s'ha observat que mitjançant l'anàlisi de biomarcadors circulants, a partir d'una sola mostra sanguínia es podria avaluar massivament si el pacient té altes probabilitat de tenir SAOS o no, si pot tenir elevada la pressió arterial nocturna i si tenen un major risc de carcinogènesi i creixement tumoral. Una segona mostra sanguínia, permetria valorar els canvis a nivell molecular dels pacients amb el tractament.