Malé comença per analitzar les referències a March en l'obra de Riba abans de 1939 centrant-se en el 'Primer llibre d'Estances' i conclou que el que porta Riba a fer aquestes referències és que concep la poesia com a experiència de cultura i una doble afinitat amb el poeta medieval: el trencament amb una tradició anterior i l'ús de la poesia com a experiència introspectiva i reflexiva. Tot seguit, Malé confirma aquestes hipòtesis citant articles de Riba que parlen de March en els quals el primer destaca del segon que és un poeta apassionat que passa la passió pel tan organitzat sistema escolàstic, és a dir, per la raó. I Malé afirma que és precisament la passió passada per la raó el model de poesia a la qual aspira Riba els anys 10-20. Finalment, Malé cita dos textos més de Riba sobre March, un que dóna la imatge del poeta medieval escrivint en reclosió (i que Malé relaciona amb el poeta de 'Lírica de cambra') i l'altre que li afegeix la dimensió religiosa (i que Malé relaciona amb el fet que Riba, quan escriu aquest text, ja hagi escrit 'Salvatge cor' i el "Prefaci" a la segona edició de les 'Elegies de Bierville').