aquest estudi es van pretendre identificar gens i biomarcadors associats a caràcters de resistència a aquesta infecció. Es va realitzar una recerca bibliogràfica per determinar les regions del genoma porcí més rellevants pel que fa a característiques reproductives i immunitàries, i es van localitzar gens candidats per aquests caràcters (SGK1 i TAP1). Es va seqüenciar la regió codificant d'aquests gens en un subgrup de 32 truges. Es van identificar diferents polimorfismes i es van dissenyar primers específics per a aquestes regions; finalment es van seleccionar dos marcadors: SGK1_M6 i TAP1_M3. Es van genotipar els polimorfismes trobats mitjançant la tècnica qPCR-HRM. El genotip AA per al marcador SGK1_M6 del gen SGK1 es va relacionar amb una disminució del nombre total de garrins nascuts per part així com en el nombre del nombre de garrins nascuts i en el nombre de garrins vius (p <0,05). Les truges de genotip AA per al marcador TAP1_M3 del gen TAP1 van presentar una major taxa de garrins momificats que la resta de genotips (p <0,05). D'altra banda, les truges amb allel G per al mateix marcador TAP1_M3 van presentar un menor nombre de garrins nascuts momificats, sobretot en la fase de brot epidèmic de PRRSV (p <0,05). Conjuntament, aquests resultats demostren que és possible identificar marcadors moleculars en l'hoste que es relacionen amb una major resistència a la infecció per PRRSv.