El PRRS és actualment la patologia més important econòmicament en la producció porcina. El virus per diverses vies, entre elles la transplacentària, provocant símptomes greus en les ventrades. Fins al moment la vacunació és l'estratègia de control més utilitzada, encara que té poc èxit en el camp. En aquest estudi es van pretendre identificar gens i biomarcadors associats a caràcters de resistència a aquesta infecció. Es va realitzar una recerca bibliogràfica per determinar les regions del genoma porcí més rellevants pel que fa a característiques reproductives i immunitàries, i es van localitzar gens candidats per aquests caràcters (SGK1 i TAP1). Es va seqüenciar la regió codificant d'aquests gens en un subgrup de 32 truges. Es van identificar diferents polimorfismes i es van dissenyar primers específics per a aquestes regions; finalment es van seleccionar dos marcadors: SGK1_M6 i TAP1_M3. Es van genotipar els polimorfismes trobats mitjançant la tècnica qPCR-HRM. El genotip AA per al marcador SGK1_M6 del gen SGK1 es va relacionar amb una disminució del nombre total de garrins nascuts per part així com en el nombre del nombre de garrins nascuts i en el nombre de garrins vius (p <0,05). Les truges de genotip AA per al marcador TAP1_M3 del gen TAP1 van presentar una major taxa de garrins momificats que la resta de genotips (p <0,05). D'altra banda, les truges amb allel G per al mateix marcador TAP1_M3 van presentar un menor nombre de garrins nascuts momificats, sobretot en la fase de brot epidèmic de PRRSV (p <0,05). Conjuntament, aquests resultats demostren que és possible identificar marcadors moleculars en l'hoste que es relacionen amb una major resistència a la infecció per PRRSv.