ha estat monitorada longitudinalment durant 6 anys. Durant aquest temps, s'han registrat, per un mínim d'una gestació i un màxim de 6, dades referents a la prolificitat de les truges: nombre total de porcs nascuts, naixements vius, garrins morts i momificats. Al final d'aquest període, es va detectar un brot PRRS a la granja, que es va confirmar mitjançant mètodes serològics i moleculars. A través de referències bibliogràfiques, es van seleccionar cinc marcadors genètics per a la resistència a la infecció PRRS (CD163, GBP5, WUR100000125, USP18, MX1) per estudiar la seva associació amb els trets de prolificitat en una subpoblació seleccionada aleatòriament de truges (n ~ 280). A més, es va seleccionar el gen HDAC6 relacionat amb la immunitat per a descriure la variabilitat de seqüències i estudiar la seva relació amb la productivitat. Tots els marcadors seleccionats, excepte l'USP18, segreguen en la població provada, la majoria d'ells amb freqüències al·lèliques extremes. Entre ells, el CD163 va ser l'únic marcador que va mostrar una tendència a associar-se a una menor quantitat de garrins momificats (Prob >; |t|= 0.0663) en el genotip d'heterozigots. S'han descrit set polimorfismes per HDAC6 i un seleccionat per a l'estudi d'associació. Aquesta anàlisi va revelar una tendència a favor de l'al·lel T (Prob >; |t|= 0.0911) per augmentar el nombre de garrins totals nascuts vius. Aquests resultats confirmen el possible efecte d'aquests marcadors moleculars per conferir una resposta resistent al PRRS, que els fa possibles candidats per a la seva selecció.