Tots els animals necessiten aminoàcids (AA), que són les unitats estructurals de les proteïnes, necessaris per a un òptim creixement, reproducció, lactació i manteniment. En els remugants, les proteïnes i AA es sotmeten primer a una degradació microbiana al rumen, el que fa difícil predir la qualitat i quantitat d'AA que serà absorbida per l'animal. Els AA absorbits són proporcionats per la proteïna microbiana sintetitzada al rumen, la proteïna no degradada al rumen i la proteïna crua endògena. La proteïna microbiana és insuficient per cobrir les quantitats necessàries d'aminoàcids per a una producció òptima (McDonald, 2011). L'extensa degradació de les proteïnes d'alt valor de l'aliment al rumen ha portat a desenvolupar el concepte de la protecció proteica contra la degradació ruminal amb l'objectiu principal de millorar el subministrament d'aminoàcids essencials a l'animal productiu i la reducció de les pèrdues de nitrogen com urea en l'orina. La metionina, la lisina i la histidina s'han identificat més sovint com els AA més limitants per a la màxima producció del bestiar lleter. En aquesta revisió s'han resumit les respostes a la suplementació dietètica d'aquests AA i les tècniques utilitzades per protegir-los de la degradació ruminal. Amb una formulació proteica més precisa en les dietes dels remugants, el metabolisme del nitrogen pot ser més eficient. El que vol dir que es pot millorar la producció de llet, reduir els costos d'alimentació i reduir l'excés de nitrogen en les dejeccions, una preocupació general pel que fa a la petjada ambiental de la producció animal.