a concepte explicant el que s’entén per edificació sostenible i la seva evolució al llarg de la història per acabar numerant i classificant les diferents possibilitats d’avaluació a través de sistemes, estàndards o eines de programari i finalment la seva expressió final com a sistemes de certificació. Després es fa una recerca i anàlisi a nivell mundial i mes endavant a nivell Europeu dels certificats més importants explicant el seu funcionament, els aspectes ambientals que consideren, les versions que han elaborat i el seu abast, les fases que tenen alhora de fer l’avaluació, la descripció del sistema que utilitzen i el seu procés de certificació i finalment quina escala de puntuació fan servir i com presenten els resultats. La segona part planteja la problemàtica que suposa comparar diferents certificats degut a la proliferació de Sistemes d’Avaluació basats en anàlisis multi-dimensional i multi-criteri que acaben generant un gran nombre d’aspectes mediambientals a analitzar, els quals a la vegada contemplen multitud de criteris. I també contempla la dificultat que suposa aplicar-ho en edificis residencials, tant per aspectes econòmics com de estructura dels mateixos sistemes. Es per això que es genera un mètode de comparació que agafa com a base (“interface”) un dels últims estàndards de sostenibilitat com es l’Active House, sistema desenvolupat al nord d’Europa específicament per a la vivenda. Per fer-ho primerament es seleccionen un conjunt limitat de Sistemes d’Avaluació a través d’un procés d’eliminació per situació geogràfica, nombre mínim de certificats i la seva estructura. Després s’analitzen els sistemes seleccionats per separat en forma de gràfics circulars a on hi apareixen les valoracions en tant per cent dels aspectes ambientals dins dels mateixos sistemes. Indicant amb colors i intensitats com s’agrupen els diferents criteris i el pes que tenen segons l’intensitat dels colors. Després esfa una primera comparació generant una taula resum on s’agafa com a base “Active House” i s’enumeren les diferents característiques com l’estructura per àrees d’avaluació, els criteris assignats a cada àrea i el pes assignat a cada criteri mostrant així les correspondències i el nivell de similitud que hi ha entre els diferents sistemes dins d’un estàndard per a edificis residencials com es Active House. Finalment es generen 11 àrees noves d’avaluació (aspectes mediambientals) agafant com a exemple les que més es repeteixen i s’utilitzen per comparar els sistemes d’avaluació seleccionats per tal de fer unes consideracions finals.