de sal comú com a matèria predominant en la conservació de la pell. Una possible substitució al clorur sòdic, significaria una millora en la sostenibilitat del procés. S’ha analitzat el comportament del segó d’arròs com a possible agent conservant en diferents condicions, estudiant variables com el pH òptim de treball, l’entorn (sec i humit), la temperatura i el temps de conservació. Per constatar l’eficàcia dels diferents mètodes de conservació s’han realitzat proves físiques (detecció de la caiguda del pèl degut al creixement bacterià) i visuals (amb l’indicador Violeta de p-Iodonitrotetrazoli) i s’ha comprovat si canviat el mètode de conservació afecta sobre un wet-blue, realitzant diferents assajos físics. Els resultats obtinguts indiquen que el segó d’arròs es pot fer servir per conservar les pells a curt-mitjà termini reduint considerablement la utilització de clorur sòdic emprat en la conservació de la pell.